Es mostren 594827 resultats

cannon fodder

cannon fodder

cannon shot

cannon shot

cannonade

cannonade

cannonball

cannonball

cannot

cannot

canny

canny

canó


<title type="display">canó</title>

  1. tub.
    canella, canó pel qual surt l'aigua d'una font. Una font de tres canelles.
    puntill o caramella, canó de ferro amb el qual es treu vidre fos del forn.
    erogatori, canó distribuïdor del líquid d'un vas, etc.
    sarbatana, canonet de fusta, de canya, de metall, etc., que serveix per a llançar, bufant, projectils.
    caramella, el canó de certs instruments de vent que s'aplica a la boca; canó de vidre o metall que serveix per a dirigir la flama d'un llum. → bufador.
  2. Peça d'artilleria.
    boca d'artilleria
    boca de foc, nom genèric que s'aplica a totes les armes de foc no portàtils.
    obús, canó curt per a tirar granades i metralla.
    morter, canó de gros calibre, curt, de tir quasi vertical.
    bombarda (ant.), canó de tirar bombes.
    morteret o masclet, morter petit usat per a fer salves.
    espingarda (ant.), canó d'artilleria de petit calibre.
    colobrina, espècie de canó petit, antic (s. XVI-XVII).
    basilisc, peça d'artilleria, antiga, de grans dimensions.
    pedrer, canó petit amb què hom armava antigament les naus petites.
    bordada, rengle de canons dels dos bords o costats de la nau (ant.).
    llançacoets, canó que engega projectils de coet.
    bazuca, llançacoets portàtil.
  3. faringe.
  4. ploma.



© Manuel Franquesa

canó

canó


<title type="display">canó</title>

Pronúncia: kənó
    masculí
  1. [d'una canonada] tube, tuyau.
  2. ciències militars [peça d'artilleria] canon.
  3. [d'una xemeneia] tuyau.
  4. música [de l'orgue] tuyau.
  5. ornitologia [de ploma d'ocell] tuyau, canon.
  6. [tros de canya] entre-nœud.
  7. [tija buida] tige f.
  8. [per a guardar agulles] aiguillier, étui à aiguilles.
  9. [per a cabdellar] tuyau de roseau employé pour dévider.
  10. [d'una séquia] brèche f.
  11. anatomia [faringe] gosier.
  12. a boca de canó ciències militars à bout portant.
    figuradament [de sobte] à brûle-pourpoint.
  13. canó de fer mitja sorte de baguette servant à recueillir une aiguille à tricoter.
  14. canó de plom (de ferro, de gres) conduite (canalisation) d'eau, de gaz.
  15. canó electrònic (canó d'electrons) física canon à électrons.
  16. canó llançacoets ciències militars tube lance-fusées.
  17. canons retallats canons sciés.
  18. estar al peu del canó figuradament être toujours sur la brèche (être à pied d'œuvre).
    morir al peu del canó mourir debout.

canó

cano
-na


<title type="display">cano</title>

    adjectiu
  1. [de pelo blanco] canut -uda, canós -osa.
  2. [el cabello] blanc -a. Un anciano de pelo cano, un vell de cabells blancs.
  3. figuradament [viejo] vell -a, antic -iga.
  4. poèticament [blanco] blanc -a, alb -a.

cano
-na

canó


<title type="display">canó</title>

    masculí
  1. [tub] tubo, cañón. El canó d'una ullera, el tubo de un anteojo.
  2. [de l'orgue] cañón, caño.
  3. [de cuina, d'estufa] cañón.
  4. [d'una canonada] caño, arcaduz.
  5. [de xemeneia] cañón.
  6. [en una séquia] portillo.
  7. [per a guardar agulles] alfiletero, canuto.
  8. [d'agulles de fer mitja] palillo p fr.
  9. [de ploma d'ocell] cañón.
  10. [tija buida] caña f.
  11. [entrenús] canuto.
  12. [tros de canya] canuto.
  13. anatomia [canyó] garguero, gañote, gaznate.
  14. ciències militars cañón.
  15. canó d'electrons física cañón de electrones (o electrónico).
  16. canó llançacoets ciències militars tubo lanzacohetes.
  17. de canó (o de canonet) [empelt] de canutillo (o cañutillo).

canó