Es mostren 594823 resultats

canon


<title type="display">canon</title>

Pronúncia: kanɔ̃
    masculí
  1. [pièce d’artillerie, tube d’une arme à feu] canó. Canon antiaérien, canó antiaeri. Canon rayé, canó ratllat. Fusil à (deux) canons sciés, escopeta de (dos) canons retallats.
  2. [partie cylindrique] canó. Canon d’une seringue, canó d’una xeringa.
  3. [partie de la jambe du cheval] canyella f.
  4. [mesure de capacité] petricó, petit.
  5. familiarment ampolla f, got. Un canon de vin rouge, un got de vi negre.
  6. cristianisme, art i música cànon.
  7. canon à électrons electricitat canó d’electrons.
  8. canon à neige canó de neu.
  9. canon d’autel cristianisme taules f pl sacres (o sacres f pl).
  10. coup de canon canonada f.
  11. adjectiu invariable
  12. familiarment fantàstic -a, collonut -uda pop. Une fille canon, una noia collonuda .
    esports molt potent, que té una bona canonada. Ce joueur a un shoot canon, aquest jugador té un xut molt potent (o té una bona canonada).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

canon

cànon


<title type="display">cànon</title>

    masculí art, catolicisme i música
  1. Kanon m.
  2. Leitfaden m, Richtschnur f.
  3. dret llenguatge administratiu Pacht(zins m) f.
  4. arts gràfiques Kanon f, Drei Cicero f.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

cànon

cànon

<title type="display">cànon</title>

masculí [regla, criteri] canone, norma f, regola f. || art lit canone. || crist canone. || dr [pagament] canone, controprestazione f. || mús canone.

cànon

cañón


<title type="display">cañón</title>

    masculí
  1. [tubo] canó. Los cañones del órgano, els canons de l'orgue. El cañón de la escopeta, el canó de l'escopeta.
  2. [pliegue de la ropa] plec, doblec.
  3. [de la pluma de ave] canó.
  4. [de cocina, estufa, etc] canó.
  5. ciències militars canó.
  6. americanisme [de árbol] tronc.
  7. americanisme [camino] camí.
  8. geografia [desfiladero] congost, gorja f, canyó.
  9. cañón de electrones (o electrónico) física canó d'electrons.
  10. cañón lanzacabos marina, marítim llançacaps.

cañón

cànon

<title type="display">cànon</title>

    nom masculí
  1. Un cànon és una llei, una regla o una norma. Es diuen cànons sobretot les lleis de l'Església catòlica.
  2. Conjunt de les normes que diuen com han de ser les proporcions i la simetria en arquitectura i en escultura.
  3. Llista. L'Església catòlica té un cànon de llibres sagrats.
  4. Composició musical a diferents veus que van entrant l'una darrere l'altra repetint la mateixa melodia.
  5. Quantitat que s'ha de pagar per un servei o un bé llogat.
canònic

cànon

cànon


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cànon</title>

Accessory
Etimologia: del ll. canon, -ŏnis, i aquest del gr. kánōn ‘regla, norma’ 1a font: s. XIV, Metge
Body
    masculí
    1. Regla o llei general, principi que governa el tractament o l’aplicació d’alguna cosa, criteri.
    2. art Conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria tant en l’arquitectura com en l’escultura.
    3. lògica Norma o regla a la qual obeeix el procés lògic.
  1. dret canònic
    1. Decisió d’un concili sobre el dogma o la disciplina, llei de l’Església.
    2. Cadascun dels articles de què consta el Codi de dret canònic de l’Església.
    3. plural Dret canònic.
    1. Catàleg o llista.
    2. catolicisme Catàleg o llista dels sants canonitzats per l’Església Catòlica.
    3. literatura Catàleg o llista de llibres o d’autors literaris proposats com a model.
    4. religió Catàleg o llista de llibres que formen el patrimoni revelat.
    1. dret administratiu Pagament periòdic en metàl·lic o en espècie com a retribució de la fruïció d’un bé llogat o arrendat.
    2. economia Quantitat de diners que cal pagar per a l’ús d’un servei. El cànon de l’aigua.
    3. economia Pagament a empreses estrangeres (o també, de vegades, entre empreses d’un mateix país) que es deriva de contractes d’assistència tècnica, de cessió de tecnologia, per a l’ús d’una patent, d’una marca comercial, etc.
  2. arts gràfiques Tipus més gros d’impremta.
  3. litúrgia Part central de la missa, el text de la qual és una pregària eucarística.
  4. litúrgia i música Composició poètica, pròpia del ritu bizantí, consistent en un conjunt de nou grups d’estrofes.
  5. música Composició a dues veus o més on cadascuna repeteix, després d’un espai de temps prefixat, la mateixa frase melòdica.

cànon

canonada

canonada

canonada

canonada

canonada

canonada

    femení
  1. [tret de canó] cañonazo m. Enderrocar un fort a canonades, derribar un fuerte a cañonazos.
  2. construcció [d'aigua, etc] cañería, tubería.
  3. canonada d'avís marina, marítim disparo de aviso (o de advertencia).

canonada

canonada


<title type="display">canonada</title>

    femení
  1. (Rohr)Leitung f.
  2. Wasserleitung f.
  3. militar Kanonenschuss m.
  4. batre a canonades mit Artilleriefeuer beschießen.
  5. han tirat deu canonades es wurden zehn Kanonenschüsse abgefeuert.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

canonada