Etimologia: del ll. canonĭcus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
adjectiu
Conforme als cànons de l’Església. Dret canònic.
Corresponent a les normes del dret eclesiàstic. Impediments canònics.
Pertanyent al cànon de la Sagrada Escriptura.
Conforme a un cànon determinat, a una norma.
àlgebra Dit de tota construcció matemàtica que és única, en el sentit que no fa intervenir una elecció arbitrària d’elements.
mecànica Dit de les funcions o les equacions que reuneixen les condicions de simplicitat formal, simetria i independència respecte als eixos de coordenades escollits.
adjectiu Conforme als cànons de l’Església Dret canònic Corresponent a les normes del dret eclesiàstic Impediments canònics Pertanyent al cànon de la Sagrada Escriptura Conforme a un cànon determinat, a una norma àlgebra Dit de tota construcció matemàtica que és única, en el sentit que no fa intervenir una elecció arbitrària d’elements mecànica Dit de les funcions o les equacions que reuneixen les condicions de simplicitat formal, simetria i independència respecte als eixos de coordenades escollits