Es mostren 594827 resultats

cansament

cansament

masculí Müdigkeit Ermüdung f Überdruss m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

cansament

<title type="display">cansament</title>

masculí stanchezza f, spossatezza f, esaurimento, affaticamento. Estic mort de cansament, sono sfinito dalla stanchezza. || med fatica f, stanchezza f, esaurimento.

cansament

masculí stanchezza f , spossatezza f , esaurimento, affaticamento Estic mort de cansament , sono sfinito dalla stanchezza || med fatica f , stanchezza f , esaurimento
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cansament

■ cansament

masculí Fatiga
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

cansament

cansament

També fatiga nom masculí Tenim cansament quan hem treballat molt o hem fet un gran esforç El cansament desapareix quan descansem
Diccionari Català francès

cansament

cansament

masculí fatiga fatigue f , lassitude f
Diccionari Castellà Català

cansancio

cansancio

masculí cansament , fatiga f aburrimiento cansament , avorriment , fastig , fastigueig
Diccionari der aranés

cansar

<title type="display">cansar </title>

    v tr
  1. Agotar o redusir era fòrça de quauqu’un per un esfòrç, un trabalh...
  2. Costar o sénter engüeg.

    3. Català: 1. cansar, fatigar; 2. avorrir, cansar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

cansar

v tr Agotar o redusir era fòrça de quauqu’un per un esfòrç, un trabalh Costar o sénter engüeg Català 1 cansar, fatigar 2 avorrir, cansar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

cansar


<title type="display">cansar</title>

    verb transitiu
  1. [fatigar] cansar, fatigar. Pujar escales cansa la gent gran, subir escaleras cansa a la gente mayor.
  2. figuradament [molestar, avorrir] cansar. No cansis el malalt, no canses al enfermo.
    3. verb pronominal
  3. cansarse.
  4. figuradament cansarse. Cansar-se de no fer res, cansarse de no hacer nada.

cansar

verb transitiu fatigar cansar , fatigar Pujar escales cansa la gent gran , subir escaleras cansa a la gente mayor figuradament molestar, avorrir cansar No cansis el malalt , no canses al enfermo verb pronominal cansarse figuradament cansarse Cansar-se de no fer res , cansarse de no hacer nada
Diccionari Català Anglès

cansar


<title type="display">cansar</title>

Pronúncia: kənsá
    verb transitiu
  1. to tire (out), weary.
  2. medicina to fatigue, exhaust.
  3. [vista] to strain, tire.
  4. [paciència] to try, wear out.
  5. figuradament to bore.
  6. figuradament to badger, bother (amb with).
    7. verb pronominal
  7. to tire, get tired, grow weary (de of).
  8. to get bored (de with).
  9. to tire oneself out.
  10. cansar-se de fer alguna cosa to get (tired of) (bored with) doing something.

cansar

verb transitiu to tire out , weary medicina to fatigue , exhaust vista to strain , tire paciència to try , wear out figuradament to bore figuradament to badger , bother amb with verb pronominal to tire , get tired , grow weary de of to get bored de with to tire oneself out cansar-se de fer alguna cosa to get tired of bored with doing something
Conjugador Català

cansar


<title type="display">cansar</title>

    1. INFINITIU

    1. cansar

    2. GERUNDI

    1. cansant

    3. PARTICIPI

    1. cansat
    2. cansada
    3. cansats
    4. cansades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. canso
      2. canses
      3. cansa
      4. cansem
      5. canseu
      6. cansen

      2. IMPERFET

      1. cansava
      2. cansaves
      3. cansava
      4. cansàvem
      5. cansàveu
      6. cansaven

      3. PASSAT

      1. cansí
      2. cansares
      3. cansà
      4. cansàrem
      5. cansàreu
      6. cansaren

      4. FUTUR

      1. cansaré
      2. cansaràs
      3. cansarà
      4. cansarem
      5. cansareu
      6. cansaran

      5. CONDICIONAL

      1. cansaria
      2. cansaries
      3. cansaria
      4. cansaríem
      5. cansaríeu
      6. cansarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. cansi
      2. cansis
      3. cansi
      4. cansem
      5. canseu
      6. cansin

      2. IMPERFET

      1. cansés
      2. cansessis
      3. cansés
      4. canséssim
      5. canséssiu
      6. cansessin

    6. IMPERATIU

    1. cansa
    2. cansi
    3. cansem
    4. canseu
    5. cansin

cansar

INFINITIU cansar GERUNDI cansant PARTICIPI cansat cansada cansats cansades INDICATIU PRESENT canso canses cansa cansem canseu cansen IMPERFET cansava cansaves cansava cansàvem cansàveu cansaven PASSAT cansí cansares cansà cansàrem cansàreu cansaren FUTUR cansaré cansaràs cansarà cansarem cansareu cansaran CONDICIONAL cansaria cansaries cansaria cansaríem cansaríeu cansarien SUBJUNTIU PRESENT cansi cansis cansi cansem canseu cansin IMPERFET cansés cansessis cansés canséssim canséssiu cansessin IMPERATIU cansa cansi cansem canseu cansin