Es mostren 594843 resultats

cansancio

cansancio

cansar

<title type="display">cansar </title>

Body
    v tr
  1. Agotar o redusir era fòrça de quauqu’un per un esfòrç, un trabalh...
  2. Costar o sénter engüeg.

  3. Català: 1. cansar, fatigar; 2. avorrir, cansar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

cansar

cansar


<title type="display">cansar</title>

    verb transitiu
  1. [fatigar] cansar, fatigar. Pujar escales cansa la gent gran, subir escaleras cansa a la gente mayor.
  2. figuradament [molestar, avorrir] cansar. No cansis el malalt, no canses al enfermo.
  3. verb pronominal
  4. cansarse.
  5. figuradament cansarse. Cansar-se de no fer res, cansarse de no hacer nada.

cansar

cansar


<title type="display">cansar</title>

Pronúncia: kənsá
    verb transitiu
  1. to tire (out), weary.
  2. medicina to fatigue, exhaust.
  3. [vista] to strain, tire.
  4. [paciència] to try, wear out.
  5. figuradament to bore.
  6. figuradament to badger, bother (amb with).
  7. verb pronominal
  8. to tire, get tired, grow weary (de of).
  9. to get bored (de with).
  10. to tire oneself out.
  11. cansar-se de fer alguna cosa to get (tired of) (bored with) doing something.

cansar

cansar


<title type="display">cansar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. cansar
    1. GERUNDI

    2. cansant
    1. PARTICIPI

    2. cansat
    3. cansada
    4. cansats
    5. cansades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. canso
      3. canses
      4. cansa
      5. cansem
      6. canseu
      7. cansen
      1. IMPERFET

      2. cansava
      3. cansaves
      4. cansava
      5. cansàvem
      6. cansàveu
      7. cansaven
      1. PASSAT

      2. cansí
      3. cansares
      4. cansà
      5. cansàrem
      6. cansàreu
      7. cansaren
      1. FUTUR

      2. cansaré
      3. cansaràs
      4. cansarà
      5. cansarem
      6. cansareu
      7. cansaran
      1. CONDICIONAL

      2. cansaria
      3. cansaries
      4. cansaria
      5. cansaríem
      6. cansaríeu
      7. cansarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. cansi
      3. cansis
      4. cansi
      5. cansem
      6. canseu
      7. cansin
      1. IMPERFET

      2. cansés
      3. cansessis
      4. cansés
      5. canséssim
      6. canséssiu
      7. cansessin
    1. IMPERATIU

    2. cansa
    3. cansi
    4. cansem
    5. canseu
    6. cansin

cansar

cansar


<title type="display">cansar</title>

  1. fatigar.
  2. Fig.
    importunar
    molestar (→)
    enervar
    turmentar (hiperb.)
    ennuegar (fig.). És un home carregós: m'ennuega.
    fer escudella (una cosa a algú)
    encaparrar, cansar el cap, esp. fig. Ja ho resoldràs un altre dia: no t'hi encaparris ara.
    avorrir (→)
    atipar
    enfastidir
    enfastijar
    afartar



© Manuel Franquesa

cansar

cansar


<title type="display">cansar</title>

    verb transitiu
  1. [causar cansancio] cansar, fatigar. Coser cansa la vista, cosir cansa la vista.
  2. figuradament [aburrir] cansar, avorrir. Tantas bromas cansan, tantes bromes cansen.
  3. verb pronominal
  4. cansar-se, fatigar-se.

cansar

cansar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cansar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. campsare ‘tombar (un cap); desviar-se’, del gr. kámpsai, aorist de kámptō ‘doblegar’; de ‘canvi de rumb’ es passà a la idea de ‘cessar de fer quelcom’ i, doncs, ‘cansar-se’n’ 1a font: s. XIV, Muntaner
Body
    verb
    1. transitiu Un esforç, un treball, etc., exhaurir o reduir considerablement la força d’algú o d’algun animal; fatigar. El cansen amb un excés de feina. Cosir cansa la vista.
    2. pronominal A poc a poc, que no et cansis.
  1. figuradament
    1. transitiu Molestar, avorrir. Tantes bromes cansen. Estava cansat de sentir-la gemegar.
    2. pronominal S’ha cansat d’anar a classe. Cansar-se de no fer res.

cansar

cansar

<title type="display">cansar</title>

verb transitiu [fatigar] stancare, esaurire, affaticare, sfinire. || [la vista] sforzare [la vista], affaticare [gli occhi]. || fig [molestar, avorrir] stancare, tediare, annoiare, seccare, stufare, nauseare.

verb pronominal stancarsi, affaticarsi, esaurirsi. || fig stancarsi, annoiarsi, seccarsi, stufarsi.

cansar

cansar

<title type="display">cansar</title>

    verb
  1. Un esforç, un treball, una feina cansen quan ens fan perdre les forces i les ganes de continuar fent-los. Cosir cansa la vista. Quan et canses molt, necessites dormir.
  2. Diem que una conversa, una música o una feina ens cansa quan ens avorreix i ja no hi tenim cap interès.
cansat, cansada

cansar