Es mostren 594843 resultats

cantado
-da

cantado
-da

adjectiu participio pasado de cantar estar algo cantado familiarment ser previsible estar cantat
Diccionari Català Alemany

cantador

cantador

adjectiu sanges-freudig -froh, -lustig © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

cantador
-a

cantador

adjectiu cantor -a, cantador -a, cantarín -ina. Una cadernera poc cantadora, un jilguero poco cantor.

cantador
-a

adjectiu cantor -a , cantador -a , cantarín -ina Una cadernera poc cantadora , un jilguero poco cantor
Diccionari de sinònims Franquesa

cantador

cantador

cantaire Aquesta cardina és molt cantaire © Manuel Franquesa
Diccionari Castellà Català

cantador
-ra

cantador
-ra

adjectiu i masculí i femení cantor cantador -a , cantaire que se dedica a cantar cantor -a , cantaire
Diccionari Català Italià

cantador
-a

cantador
-a

adjectiu cantante, cantatore -trice, canterino -a
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantador
| cantadora

■ cantador
| cantadora

adjectiu Que canta o sap de cantar, afectat a cantar Una cadernera poc cantadora
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

cantador
-a

cantador
-a

adjectiu cantaire
Diccionari Català Anglès

cantador
-a

cantador
-a

adjectiu singing , that sings ocell cantador songbird
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantafaula


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cantafaula</title>

Partició sil·làbica: can_ta_fau_la
Etimologia: del fr. ant. chantefable, comp. de chante ‘canta’ i fable ‘faula’, que designa l’obreta medieval Aucassin et Nicolette (començ s. XIII), escrit allí cantefable
femení literatura Narració que alterna la prosa i el vers, destinada a ésser respectivament recitada i cantada.

■ cantafaula

femení literatura Narració que alterna la prosa i el vers, destinada a ésser respectivament recitada i cantada