Es mostren 594843 resultats

cantonnement


<title type="display">cantonnement</title>

Pronúncia: kɑ̃tɔnmɑ̃
    masculí
  1. ciències militars acantonament.
  2. ferrocarrils divisió en trams.
  3. [d’une forêt] divisió, part.
  4. dret limitació [dels drets d’un creditor].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

cantonnement

cantonner


<title type="display">cantonner</title>

Pronúncia: kɑ̃tɔne
    verb transitiu
  1. ciències militars acantonar.
  2. [reléguer] relegar, arraconar fam [per part d’una autoritat, en una situació determinada].
  3. cantonné de qqch proveït -ïda d’alguna cosa als cantons (o amb alguna cosa a cada cantó) [ornaments, etc].
  4. verb intransitiu
  5. ciències militars acantonar-se pron.
  6. verb pronominal
  7. confinar-se, isolar-se, aïllar-se.
  8. figuradament parapetar-se, escudar-se.
    • confinar-se, limitar-se [en una situació o activitat].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

cantonner

cantonnier

cantonnier

cantonnière

cantonnière

cantoplàstia

cantoplàstia

cantor
-a

cantor
-a

cantor


<title type="display">cantor</title>

Pronúncia: kɑ̃tɔʀ
masculí música i cristianisme cantor, xantre, cabiscol, precentor.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

cantor

cantor


<title type="display">cantor</title>

cantant (m. i f.), Persona que canta en teatres, concerts, etc.
cantatriu, la cantant de certa fama.
cantaire
cançonaire, el qui sap i canta moltes cançons.
cantautor, cantant que compon les peces del seu repertori.
joglar, cantor medieval, que anava per les corts dels prínceps, etc.
entonador, el cantor que dona el to.
corista, cantor d'un cor.
cançonetista, cantor de cançons, esp. de música lleugera.
orfeonista (d'un orfeó)
coblaire o coblejador
folliaire
corrandista (Alc.)
xantre o cabiscol, cantor d'ofici, en una església, esp. en una catedral.
precentor, xantre dels monestirs o col·legiates (s. X-XIII).
diva, cantatriu, esp. d'òpera, de renom.
solista, cantor que, en un cor, canta trossos sol.


© Manuel Franquesa

cantor

cantor
-a

cantor

masculí i femení [que canta per ofici] cantor -ra, cantante, cantador -ra.

cantor
-a

cantor
-ra


<title type="display">cantor</title>

    adjectiu
  1. cantador -a, cantaire. Un jilguero poco cantor, una cadernera poc cantadora.
  2. masculí i femení
  3. cantor -a, cantaire.
  4. masculí
  5. americanisme familiarment gibrelleta f, bací.

cantor
-ra