Es mostren 594823 resultats

cap2

cap2

nom masculí Un cap és una part de la costa que entra dins del mar A la Costa Brava hi ha el cap de Creus, el cap de Begur i el cap Roig 1 Una badia 2 Un cap 3 Un golf Vegeu també cap 1 cap 3 cap 4
Diccionari Català francès

cap2


<title type="display">cap</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Pronúncia: káp
    masculí
  1. anatomia tête f.
  2. [intel·ligència] tête f.
  3. [persona] chef, directeur -trice.
  4. geografia [capital] chef-lieu.
  5. [de bestiar] tête f.
  6. [vida] tête f, vie f. Demanar el cap d'algú, réclamer la tête de quelqu'un.
  7. [part més alta] sommet. El cap d'una muntanya, le sommet d'une montagne.
  8. [extrem] bout. El cap del nas, le bout du nez. El cap d'una corda, le bout d'une corde.
  9. [d'un martell, d'un mall] tête f.
  10. [d'una biga, d'una agulla, d'un clau] tête f.
  11. geografia cap. El cap de Creus, le cap Creus.
  12. heràldica chef.
  13. abaixar (acotar) el cap figuradament [sotmetre's] courber la tête (le front, l'échine, se soumettre, s'incliner, céder, baisser pavillon).
  14. aixecar (alçar) el cap figuradament [superar dificultats] reprendre du poil de la bête.
  15. a l'altre cap del món figuradament i familiarment [molt lluny] au diable vauvert (au bout du monde).
  16. al cap de au bout de.
  17. al cap de poc [poc després] peu après.
  18. al cap i a la fi (al cap i a l'últim, al cap darrer) en fin de compte (à la fin, finalement, au bout du compte, en définitive).
  19. alt cap ciències militars commandement en chef.
  20. amagar el cap sota l'ala figuradament rentrer dans sa coquille.
  21. amb el cap baix (cot, jup) la tête basse.
  22. amb el cap ben alt figuradament [amb dignitat] la tête haute.
  23. amb el cap descobert [sense barret] nu-tête.
  24. anar amb el cap sota l'ala figuradament [desanimat] être abattu -e.
  25. anar calent de cap figuradament i familiarment [anar begut] être saoul (ivre, noir, rond).
  26. anar (de) cap per avall figuradament i familiarment aller de travers.
  27. anar el cap enfora figuradament [rodar el cap] avoir la tête qui tourne.
  28. anar-hi el cap en alguna cosa risquer sa tête.
  29. anar-se'n (fugir) del cap alguna cosa sortir de l'esprit (de la tête).
  30. a què treu cap? qu'est-ce que cela vient faire? (à quoi cela rime-t-il?)
  31. assentar-se-li a algú el cap familiarment [posar seny] se calmer (se ranger).
  32. assentir amb el cap acquiescer de la tête.
  33. ballar pel cap [una cosa a algú] se souvenir vaguement de quelque chose (avoir idée que).
  34. cap baix (cot) la tête basse.
  35. cap blanc [cabells blancs] cheveux blancs.
  36. cap boig (cap calent, de pardals, de trons, desgavellat, fluix, sense cervell, verd) [eixelebrat] tête brûlée (évaporée, sans cervelle, de linotte).
  37. cap buit (cap d'ase, de carbassa) [neci] tête dure.
  38. cap d'ala [eminència] sommité.
  39. cap d'ase ictiologia [Eutrigla gurnardus] grondin gris.
  40. cap de brot figuradament [el més eminent] excellent -e (supérieur -e, distingué -e).
  41. cap de casa chef de famille.
  42. cap de colla [capatàs] chef d'équipe.
  43. cap de corda [alpinista] premier de cordée.
  44. cap de frare tecnologia [eina] fraise conique.
  45. cap de govern [president] chef du gouvernement.
  46. cap de mort [d'un esquelet] tête de mort.
    1. [carn] quasi.
    2. arts gràfiques blocage.
  47. cap de núvol nuage d'orage.
  48. cap de partit [ciutat] chef-lieu d'arrondissement.
  49. cap de platja (de pont) ciències militars tête de plage (de pont).
  50. cap de sèrie esports tête de série.
  51. cap de setmana week-end (fin de semaine).
  52. cap d'esquadra ciències militars caporal.
  53. cap d'estació ferrocarrils chef de gare.
  54. cap d'estat chef d'État.
  55. cap de taula [comensal] celui qui préside la table.
    • [lloc d'honor] haut bout. Seure al cap de taula, s'asseoir au haut bout de la table.
  56. cap de turc figuradament tête de Turc.
  57. cap d'olla zoologia [Globicephalus melas] épaulard à tête ronde.
  58. cap nuclear tecnologia tête atomique (ogive nucléaire).
  59. cap per amunt locució adverbial la tête en haut.
  60. cap per avall locució adverbial la tête en bas.
    • [desordenat] à l'envers.
  61. cap per lligar question en suspens (affaire non réglée).
  62. caps blancs botànica [Alyssum maritimum] alysson maritime (corbeille d'argent).
  63. caps d'ase botànica [tomanyí] variété de lavande.
  64. caure de cap tomber la tête la première.
  65. començar de cap i de nou figuradament i familiarment passer l'éponge (tourner la page).
  66. de cap a cap [completament] de bout en bout (d'un bout à l'autre).
  67. de cap a peus de la tête aux pieds (de pied en cap, de fond en comble).
    • figuradament [perfecte] cent pour cent, accompli, parfait. És un home de cap a peus, c'est un homme à cent pour cent.
  68. de cap d'ala [eminent] éminent -e.
  69. de cap i de nou à nouveau.
  70. donar cap a una cosa [executar-la] exécuter une chose (terminer, parachever une chose, mener à bien, à bonne fin une chose).
  71. d'un cap a l'altre d'un bout à l'autre.
  72. dur de cap bouché à l'émeri.
    • [tossut] tête dure, entêté.
  73. dur-ne (portar-ne) una de cap avoir l'intention de faire une chose (avoir en tête, avoir derrière la tête, avoir dans l'esprit, mijoter).
  74. eixir a cap d'una cosa venir à bout d'une chose.
  75. en cap en chef. General en cap, général en chef.
  76. escalfar-se el cap figuradament i familiarment [preocupar-se] s'échauffer.
  77. ésser un cap calent figuradament avoir la tête chaude.
  78. estar malament del cap avoir le timbre fêlé (avoir une araignée dans le plafond).
  79. estar tocat del cap figuradament être piqué (timbré).
  80. fer aixecar (alçar) el cap a algú figuradament remettre quelqu'un sur pied.
  81. fer (obrar) del seu cap faire (agir) de sa propre initiative.
  82. fer el cap viu être aux aguets.
  83. fer perdre el cap figuradament faire perdre la tête.
  84. fer un cap nou familiarment abîmer le portrait (briser les os, administrer une raclée, casser la figure).
  85. fer venir mal de cap assommer (casser la tête).
  86. fer volar el cap a algú figuradament i familiarment [matar] faire sauter la cervelle de quelqu'un.
  87. fugir del cap una cosa perdre la mémoire d'une chose.
  88. inflar el cap a algú [incitar-lo] monter la tête à quelqu'un.
  89. jugar-s'hi el cap familiarment [apostar] donner sa tête à couper.
  90. lligar caps figuradament procéder par recoupements (y voir clair).
  91. mal cap despectivament mauvaise tête.
  92. no alçar (aixecar) el cap figuradament ne pas reprendre le dessus.
  93. no deixar caps per lligar ne rien laisser en suspens.
  94. no perdre el cap figuradament [conservar la serenitat] ne pas perdre la tête.
  95. no saber pas per quin cap agafar-ho figuradament ne pas savoir par quel bout le prendre.
  96. no tenir cap ni centener (cap ni peus) figuradament [ser absurd] n'avoir ni queue ni tête, ne pas tenir debout, ne rimer à rien du tout.
  97. no treu cap a res cela ne mène à rien.
  98. omplir el cap a algú [atabalar-lo] casser la tête à quelqu'un.
  99. passar pel cap a algú alguna cosa [acudir-se-li] passer par la tête, traverser l'esprit, effleurer.
  100. pel cap alt tout au plus, au maximum, à tout casser.
  101. pel cap baix au moins, au minimum, tout au moins, au bas mot.
  102. per cap [repartiment] par tête (par personne). Dos caramels per cap, deux bonbons par tête.
  103. per un cap [guanyar o perdre] d'une tête.
  104. perdre el cap [per algú] perdre la tête.
  105. posar un cap com un tabal (com un timbal, com tres quartans) [marejar, atordir] casser (échauffer, rebattre) les oreilles (la tête).
  106. posar-se-li (ficar-se-li) a algú una cosa al cap se mettre en tête.
    • posar-se (ficar-se) una cosa al cap se mettre quelque chose dans la tête.
  107. rodar el cap avoir la tête qui tourne.
  108. saber de cap a peus (saber pel cap dels dits) savoir par cœur (sur le bout des doigts).
  109. tallar (llevar) el cap décapiter.
  110. tants caps tants barrets figuradament à chaque fou sa marotte (autant de têtes autant d'avis).
  111. tenir el cap a tres quarts de quinze figuradament i familiarment [estar distret] être dans la lune, avoir une tête sans cervelle.
  112. tenir el cap ple de fum (de grills, de pardals, de vent) [no tenir seny] avoir la tête fêlée (avoir le cerveau vide).
  113. tira pel cap que vulguis fais ce que tu voudras.
  114. tirar-s'hi de cap figuradament [arriscar-se] se jeter à l'eau.
  115. trencar el cap a algú figuradament i familiarment casser la tête à quelqu'un.
  116. trencar-se (rompre's, buidar-se) el cap figuradament i familiarment [cavil·lar] se creuser la tête (la cervelle, se torturer les méninges).
  117. treure el cap montrer sa tête.
    • [començar a sortir] se montrer, pointer, montrer le bout de son nez.
  118. treure's una cosa del cap s'ôter une idée de la tête.
  119. val més ésser cap de lluç que cua d'estruç (val més ésser cap d'arengada, de sardina que cua de lluç, de pagell, de rajada) mieux vaut être le premier dans son village (au village) que le second à (le dernier dans) Rome.
  120. venir al cap venir à l'esprit.
  121. volar-se el cap figuradament i familiarment [suïcidar-se] se faire sauter la cervelle.
    122. nom propi masculí [en majúscula]
  122. geografia Cap Verd Cap-Vert. Les illes del Cap Verd, les îles du Cap-Vert.
  123. el Cap [província] la province du Cap.
    • la Ciutat del Cap Le Cap.



    124. Vegeu també:
    cap1

cap2

masculí anatomia tête f intelligència tête f persona chef , directeur -trice geografia capital chef-lieu de bestiar tête f vida tête f , vie f Demanar el cap d'algú , réclamer la tête de quelqu'un part més alta sommet El cap d'una muntanya , le sommet d'une montagne extrem bout El cap del nas , le bout du nez El cap d'una corda , le bout d'une corde d'un martell, d'un mall tête f d'una biga, d'una agulla, d'un clau tête f geografia cap El cap de Creus , le cap Creus heràldica chef abaixar acotar   el cap figuradament sotmetre's courber la tête le front, l…
Diccionari Català Castellà

cap2


<title type="display">cap</title><lbl type="homograph">2</lbl>

    adjectiu i pronom invariable
  1. [en frases interrogatives] algún -una. Hi ha cap poma, al cistell?, ¿hay alguna manzana en el cesto? Tens cap cordill, a mà?, ¿tienes algún cordel a mano? Saps cap remei, per a això?, ¿sabes algún remedio para esto?
  2. [en frases negatives] ninguno -na. No hi ha cap poma al cistell, no hay ninguna manzana en el cesto. No tinc cap cordill a mà, no tengo ningún cordel a mano. No sé cap remei per a això, no sé ningún remedio para esto.
  3. [en frases negatives] [suposició] alguno -na. Si cap d'ells ve, ja t'ho diré, si alguno de ellos viene, ya te lo diré.



    4. Vegeu també:
    cap3
    cap1

cap2

adjectiu i pronom invariable en frases interrogatives algún -una Hi ha cap poma, al cistell , hay alguna manzana en el cesto Tens cap cordill, a mà , tienes algún cordel a mano Saps cap remei, per a això , sabes algún remedio para esto en frases negatives ninguno -na No hi ha cap poma al cistell , no hay ninguna manzana en el cesto No tinc cap cordill a mà , no tengo ningún cordel a mano No sé cap remei per a això , no sé ningún remedio para esto en frases negatives suposició alguno -na Si cap d'ells ve, ja t'ho diré , si alguno de ellos viene, ya te lo diré Vegeu també cap 3…
Diccionari de sinònims Franquesa

cap2

cap2

adj en frases negatives ni un ni un per remei ni un mal + subs No tenia ni un mal tros de pa per a matar el cuc → algun Vegeu també cap 1 cap 3 cap 4 cap 5 © Manuel Franquesa
Diccionari Català Italià

cap 2

<title type="display">cap</title><lbl type="homograph">2</lbl>

preposició verso, per, in direzione di (o a), a. Anem cap allà, andiamo di là (o verso lì). Cap amunt, in su, verso l'alto, giù. Cap avall, in giù, verso il basso, su. || cap a verso, in direzione a, a. Tombar cap a la dreta, girare a destra. Vaig cap a casa, me ne vado (o sto andando) a casa. Vine cap aquí, vieni qui (o qua). | [a prop de] verso, accanto a, nei pressi di. | [al voltant de] verso, su. Vine cap a les deu, vieni verso (o su) le nove.

adjectiu [suposició, interrogació] alcuno -a, qualche, nessuno -a. Te n'ha donat cap prova?, te ne ha dato alcuna (o qualche, o nessuna) prova? Si cap noi t'ho preguntava, no li ho diguis, se qualche ragazzo te lo chiedesse non glielo dire. || [negació] nessuno -a, alcuno -a. No té cap germà, non ha nessun fratello.


Vegeu també:
cap1

cap 2

preposició verso, per, in direzione di o a, a Anem cap allà , andiamo di là o verso lì Cap amunt , in su, verso l'alto, giù Cap avall , in giù, verso il basso, su || cap a verso, in direzione a, a Tombar cap a la dreta , girare a destra Vaig cap a casa , me ne vado o sto andando a casa Vine cap aquí , vieni qui o qua | a prop de verso, accanto a, nei pressi di | al voltant de verso, su Vine cap a les deu , vieni verso o su le nove adjectiu suposició, interrogació alcuno -a, qualche, nessuno -a Te n'ha donat cap prova , te ne ha dato alcuna o qualche, o nessuna prova Si cap noi t'…
Diccionari Català Alemany

cap2


<title type="display">cap</title><lbl type="homograph">2</lbl>

    pronom indefinit
  1. [in Verbindung mit no; auch als selbstständige Negation vor dem Verb und in Ellipsen] kein(er, -e, -es oder -s).
  2. no tenen cap filla sie haben keine Tochter.
  3. no hi ha cap bistec? No, no queda gens de carn gibt es kein Steak? Nein, es ist überhaupt kein Fleisch mehr da.
  4. cap de nosaltres (no) ho faria keiner von uns würde es tun.
  5. ell només ha trobat un bolet, i jo cap er hat nur einen Pilz gefunden und ich keinen.
  6. quants germans tens? Cap wie viele Geschwister hast du? Keine.
  7. pago jo De cap manera! soll ich bezahlen? Auf keinen Fall!
  8. de dones, no n'hi havia cap ni una es war keine einzige Frau dort.
  9. [beim Auftreten zusätzlicher Negationswörter; auch mit positiver Bedeutung in Fragen, Hypothesen, Vergleichen] (irgend)ein(er, -e, -es oder -s).
  10. no he vist mai cap lleó ich habe nie einen Löwen gesehen.
  11. que tens cap problema? hast du irgendein Problem?
  12. m'agrada més que cap altra cosa es gefällt mir besser als alles andere.
  13. sense cap mena de dubte ohne jeden Zweifel.



    14. Vegeu també:
    cap1
    cap3



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

cap2

pronom indefinit in Verbindung mit no auch als selbstständige Negation vor dem Verb und in Ellipsen keiner, -e, -es oder - s no tenen cap filla sie haben keine Tochter no hi ha cap bistec No, no queda gens de carn gibt es kein Steak Nein, es ist überhaupt kein Fleisch mehr da cap de nosaltres no ho faria keiner von uns würde es tun ell només ha trobat un bolet, i jo cap er hat nur einen Pilz gefunden und ich keinen quants germans tens Cap wie viele Geschwister hast du Keine pago jo De cap manera soll ich bezahlen Auf keinen Fall de dones, no n'hi havia cap ni una es war keine…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cap2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cap</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: cab
Etimologia: v. cap1
adjectiu i pronom invariable Algun (no existent realment, sinó imaginat per a fer-lo objecte d’una negació, una exclusió, una interrogació, una suposició). No té cap cosí. Al cistell ja no hi ha cap poma. Cap dels alumnes no és ací. Tens cap cordill, a mà? Si cap d’ells hi va, ja t’ho diré. No sé com poden llegir cap d’aquests llibres. Saps cap remei, per a això? Cap (no en sé cap).


Vegeu també:
cap1
cap3

■ cap2

adjectiu i pronom invariable Algun no existent realment, sinó imaginat per a fer-lo objecte d’una negació, una exclusió, una interrogació, una suposició No té cap cosí Al cistell ja no hi ha cap poma Cap dels alumnes no és ací Tens cap cordill, a mà Si cap d’ells hi va, ja t’ho diré No sé com poden llegir cap d’aquests llibres Saps cap remei, per a això Cap no en sé cap Vegeu també cap 1 cap 3
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

cap3

<title type="display">cap</title><lbl type="homograph">3</lbl>

determinant i pronom indefinits Aquesta paraula s'usa per a indicar que no hi ha persones o coses. Vol dir el mateix que zero. Només s'usa en frases negatives, interrogatives o condicionals: Al planeta Mart, no hi viu cap persona. Quantes ampolles queden a la nevera? No en queda cap. Si cap de vosaltres vol venir, que vingui. No hi ha gens de pa ni cap ensaïmada.


Vegeu també:
cap1
cap2
cap4

cap3

determinant i pronom indefinits Aquesta paraula s'usa per a indicar que no hi ha persones o coses Vol dir el mateix que zero Només s'usa en frases negatives, interrogatives o condicionals Al planeta Mart, no hi viu cap persona Quantes ampolles queden a la nevera No en queda cap Si cap de vosaltres vol venir, que vingui No hi ha gens de pa ni cap ensaïmada Vegeu també cap 1 cap 2 cap 4
Diccionari Català Castellà

cap3


<title type="display">cap</title><lbl type="homograph">3</lbl>

    preposició
  1. [devers] hacia, en dirección a, a, para. Cap avall, hacia abajo.
  2. cap a hacia, en dirección a, para.
  3. cap a [a prop de] hacia, cerca de, en los alrededores. Aquest poble deu ser cap a Olot, este pueblo debe estar hacia Olot.
  4. cap a [al voltant de] a eso de, alrededor de, hacia. T'esperem cap a les nou, te esperamos a eso de las nueve.
  5. cap a figuradament hacia, a. La nació se'n va cap a la ruïna, la nación va a la ruina.



    6. Vegeu també:
    cap2
    cap1

cap3

preposició devers hacia , en dirección a , a , para Cap avall , hacia abajo cap a hacia , en dirección a , para cap a a prop de hacia , cerca de , en los alrededores Aquest poble deu ser cap a Olot , este pueblo debe estar hacia Olot cap a al voltant de a eso de , alrededor de , hacia T'esperem cap a les nou , te esperamos a eso de las nueve cap a figuradament hacia , a La nació se'n va cap a la ruïna , la nación va a la ruina Vegeu també cap 2 cap 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cap3


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cap</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Homòfon: cab
Etimologia: v. cap1
    preposició
    1. En direcció a, devers. Vine cap ací. Cap avall. Cap a la dreta. Si vas cap a casa, avisa’m.
    2. figuradament La nació se’n va cap a la ruïna.
  2. A la banda de, no lluny de. Aquest poble deu ser cap a Olot.
    1. Aproximadament, pels volts de. Va venir cap a les nou. Cap a seixanta anys va deixar la feina.
    2. cap al tard locució adverbial Després de post el sol, cap al vespre.



    4. Vegeu també:
    cap1
    cap2

■ cap3

preposició En direcció a, devers Vine cap ací Cap avall Cap a la dreta Si vas cap a casa, avisa’m figuradament La nació se’n va cap a la ruïna A la banda de, no lluny de Aquest poble deu ser cap a Olot Aproximadament, pels volts de Va venir cap a les nou Cap a seixanta anys va deixar la feina cap al tard locució adverbial Després de post el sol, cap al vespre Vegeu també cap 1 cap 2
Informació complementària
Traducció