Es mostren 594843 resultats

capejador2

capejador2

masculí KorkAnschneider m Vegeu també capejador 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Conjugador Català

capejar


<title type="display">capejar</title>

    1. INFINITIU

    1. capejar

    2. GERUNDI

    1. capejant

    3. PARTICIPI

    1. capejat
    2. capejada
    3. capejats
    4. capejades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. capejo
      2. capeges
      3. capeja
      4. capegem
      5. capegeu
      6. capegen

      2. IMPERFET

      1. capejava
      2. capejaves
      3. capejava
      4. capejàvem
      5. capejàveu
      6. capejaven

      3. PASSAT

      1. capegí
      2. capejares
      3. capejà
      4. capejàrem
      5. capejàreu
      6. capejaren

      4. FUTUR

      1. capejaré
      2. capejaràs
      3. capejarà
      4. capejarem
      5. capejareu
      6. capejaran

      5. CONDICIONAL

      1. capejaria
      2. capejaries
      3. capejaria
      4. capejaríem
      5. capejaríeu
      6. capejarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. capegi
      2. capegis
      3. capegi
      4. capegem
      5. capegeu
      6. capegin

      2. IMPERFET

      1. capegés
      2. capegessis
      3. capegés
      4. capegéssim
      5. capegéssiu
      6. capegessin

    6. IMPERATIU

    1. capeja
    2. capegi
    3. capegem
    4. capegeu
    5. capegin

capejar

INFINITIU capejar GERUNDI capejant PARTICIPI capejat capejada capejats capejades INDICATIU PRESENT capejo capeges capeja capegem capegeu capegen IMPERFET capejava capejaves capejava capejàvem capejàveu capejaven PASSAT capegí capejares capejà capejàrem capejàreu capejaren FUTUR capejaré capejaràs capejarà capejarem capejareu capejaran CONDICIONAL capejaria capejaries capejaria capejaríem capejaríeu capejarien SUBJUNTIU PRESENT capegi capegis capegi capegem capegeu capegin IMPERFET capegés capegessis capegés capegéssim capegéssiu capegessin IMPERATIU capeja capegi capegem capegeu capegin
Diccionari Català Anglès

capejar


<title type="display">capejar</title>

Pronúncia: kəpəʒá
    verb transitiu
  1. [torero] to make passes with the cape, use the cape in bullfighting.
  2. nàutica to ride out, weather to lie to.
  3. [suro] to cut the edge of a bark (to test the quality).
    4. verb intransitiu
  4. [cavall] to toss its head.

capejar

verb transitiu torero to make passes with the cape , use the cape in bullfighting nàutica to ride out , weather to lie to suro to cut the edge of a bark to test the quality verb intransitiu cavall to toss its head
Diccionari Català Castellà

capejar

capejar

verb intransitiu moure el cap cabecear verb transitiu marina, marítim capear tauromàquia capear , capotear
Diccionari Català Italià

capejar

<title type="display">capejar</title>

verb transitiu taurom aizzare (o distrarre) il toro con la muleta. || mar navigare alla cappa, cappeggiare.

verb intransitiu [el cavall] scuotere la testa.

capejar

verb transitiu taurom aizzare o distrarre il toro con la muleta || mar navigare alla cappa, cappeggiare verb intransitiu el cavall scuotere la testa
Diccionari Català francès

capejar


<title type="display">capejar</title>

Pronúncia: kəpəʒá
    verb intransitiu
  1. [moure el cap, un cavall] secouer la tête.
    2. verb transitiu
  2. [el suro] couper l'extrémité d'un morceau de liège (pour en connaître la qualité).
  3. marina, marítim être, se mettre à la cape. Capejar el temporal, braver la tempête.
  4. tauromàquia faire des passes avec la cape.

capejar

verb intransitiu moure el cap, un cavall secouer la tête verb transitiu el suro couper l'extrémité d'un morceau de liège pour en connaître la qualité marina, marítim être , se mettre à la cape Capejar el temporal , braver la tempête tauromàquia faire des passes avec la cape
DIDAC Diccionari escolar

capejar1

capejar1

Conjugació amb G davant E, I verb Fer moviments freqüents amb el cap, especialment els cavalls Vegeu també capejar 2
Diccionari Català Alemany

capejar1

capejar1

verb transitiu tauromàquia den Stier mit der Capa reizen nàutica einem Sturm durch Beidrehen standhalten Vegeu també capejar 2 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capejar1

■ capejar1

verb intransitiu Fer moviments freqüents amb el cap, especialment els cavalls transitiu indústria surera Tallar l’extrem d’una peça de suro per conèixer-ne la qualitat Vegeu també capejar 2
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

capejar2

capejar2

Conjugació amb G davant E, I verb Una embarcació capeja un temporal quan se situa de manera que el pugui resistir sense greus dificultats Fer córrer el toro, jugar-hi, amb la capa Vegeu també capejar 1