Es mostren 594827 resultats

capel


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capel</title>

Accessory
Etimologia: de l’it. cappello ‘capell’
Body
    masculí
  1. catolicisme Capell d’ales amples i de copa petita, proveït d’alamara amb cordons i borles a banda i banda, emprat pels eclesiàstics com a distintiu de llur dignitat.
  2. per extensió Dignitat de cardenal.

capel

capel

capel

capel

capel

capèla

<title type="display">capèla </title>

Body
    nòm f
  1. Lòc destinat ath culte laguens d’un palai, castèth, casa, convent, escòla..., qu’a un solet autar e que non a era plenitud d’ua glèisa parroquiau.
  2. Petita glèisa annèxa en ua glèisa mès grana.
  3. Figuradament, pendent ua amassada de persones, dues o tres que formen un grop a part. Era varianta propiament gascona ei capèra.

  4. Català: 1. capella; 2. capella; 3. capelleta


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

capèla

capelage

capelage

capelan

capelan

capeler

capeler

capelhan

<title type="display">capelhan </title>

Body
    nòm m Sacerdòt titolar d’ua institucion eclesiastica. Sin.: caperan.

    Català: capellà; sacerdot -essa, prevere -essa


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

capelhan

capelina

capelina

capelina

capelina