Es mostren 594843 resultats

capellà

capellà

capella


<title type="display">capella</title>

Pronúncia: kəpéʎə
    femení
  1. història eclesiàstica chapel.
  2. side chapel.
  3. figuradament set (of persons), clan.
  4. música choir, orchestra.
  5. recess.
  6. mestre de capella (chapel \ choir) master.
  7. capella ardent chapelle ardente, (mortuary \ funerary) chapel.
  8. capella de la Verge Lady Chapel.
  9. entrar en capella to be awaiting execution.
  10. estar en capella figuradament to be (in suspense \ on tenterhooks).
  11. (ídem) to be in great danger.

capella

capella


<title type="display">capella</title>

    femení eclesiàstic
  1. Kapelle f.
  2. [auch] Seitenaltar m.
  3. Gotteshaus n, Kirche f (einer religiösen Minderheit).
  4. música [Chor] Kapelle f.
  5. mestre de capella història Kapellmeister m.
  6. capella ardent feierliche Aufbahrung f, (Raum) Leichenkammer f.
  7. capella reial Schlosskapelle f.
  8. estar en capella sich in der Gefängniskapelle auf die Hinrichtung vorbereiten.
    figuradament vor etwas Schwerwiegendem stehen: in tausend Ängsten schweben.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

capella

capellà


<title type="display">capellà</title>

    masculí
  1. Kaplan m.
  2. Geistliche(r), Priester m, Pfarrer m.
  3. despectivament Pfaffe m.
  4. capellà castrense Militärgeistliche(r) m.
  5. capellà obrer Arbeiterpriester m.
  6. estudiar per capellà Theologie studieren.
  7. figuradament i familiarment tirar capellans spucken.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

capellà

capella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capella</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. cappella, dimin. de cappa ‘capa’, que designà primer el lloc on es guardava la capa que sant Martí de Tours donà a un pobre, i després, altres oratoris semblants 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. catolicisme Lloc destinat al culte en un palau, un castell, una casa, un convent, una escola, etc., que no té la plenitud dels drets d’una església parroquial.
  2. per extensió catolicisme
    1. Conjunt de clergues dedicats al servei religiós en un palau o en un altre lloc no públic. Formar part de la capella del rei.
    2. capella pontifícia Secció de la casa pontifícia integrada per eclesiàstics i laics al servei del papa en les funcions religioses.
  3. catolicisme
    1. Esglesiola annexa a una església més gran. La capella de santa Llúcia de la catedral de Barcelona. La capella del Sagrament.
    2. Part d’una església amb altar i advocació particular.
    3. capella fonda Capella del Santíssim quan és separada del cos principal de l’església.
  4. cristianisme Església petita.
  5. cristianisme Església d’una minoria religiosa. La capella anabaptista.
  6. Concavitat en forma d’arc practicada en un mur o un altre lloc per tal de posar-hi generalment la imatge d’un sant; fornícula, nínxol.
    1. Cambra on els condemnats a mort són cridats a fer les pràctiques religioses abans de l’execució. Ésser posat en capella. Entrar en capella.
    2. estar en capella figuradament Esperar amb ànsia el resultat d’un afer, estar a punt de passar un mal pas, etc.
  7. figuradament En una reunió de persones, dues que festegen a part, dues o més que formen un grup a part.
  8. música
    1. Conjunt de músics (cantors i instrumentistes) al servei de la capella d’un sobirà o d’una església.
    2. per extensió Des del segle XVII, conjunt vocal o instrumental no dedicat al culte o bé conjunt que alterna amb un cor de solistes.
    3. mestre de capella Director d’una capella de música.
  9. capella ardent Cambra il·luminada i guarnida on és exposat el cadàver d’una persona.
  10. capella papal litúrgia Funció litúrgica solemne, celebrada pel papa o amb el cerimonial papal.

capella

capella

<title type="display">capella</title>

femení relig [d'una casa, d'un castell] cappella. || [d'una església] cappella, edicola con altare. || [església petita] cappella, chiesuola, chiesina. || [clergues] preti m pl, cappellani m pl. || [per als condemnats] cappella. || [concavitat en un mur] nicchia. || mús cappella. || fig gruppo m a parte, cricca. || capella ardent cappella mortuaria. || entrar en capella essere in procinto di morire [un condannato]. || estar en capella fig star in ansia, essere (o stare) sulle spine. || mestre de capella maestro di cappella.

capella

capellà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capellà</title>

Accessory
Etimologia: del b. ll. capellanus, íd., que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general 1a font: s. XIII
Body
    masculí
  1. catolicisme
    1. Sacerdot titular d’una capellania.
    2. Sacerdot en general, clergue, al servei d’una capella o que presta els seus oficis a una determinada classe de persones. Capellà i almoiner del senyor rei.
    3. capellà castrense Sacerdot assimilat a la carrera militar que serveix espiritualment l’exèrcit.
    4. capellà major història Dignitat eclesiàstica de la cort catalanoaragonesa vinculada a la d’abat de Santes Creus.
  2. per extensió
    1. Qualsevol eclesiàstic.
    2. estudiar per capellà Cursar estudis eclesiàstics.
  3. col·loquialment Esquitx de saliva. Quan parla de pressa tira capellans.
  4. plural botànica Bàbol.
  5. ictiologia Mòllera.

capellà

capella

<title type="display">capella</title>

    nom femení
  1. Una capella és una església petita.
  2. Local d'un col·legi, d'un palau, d'un convent, etc., on se celebra la missa i altres actes religiosos.
  3. Part d'una catedral o d'una altra església gran on hi ha un altar i una imatge de Crist, de la Mare de Déu o d'un sant. La capella més important és la del Santíssim, on es guarda l'eucaristia.
capellania

capella

capellà

<title type="display">capellà</title>

    nom masculí
  1. Un capellà és un home que s'ha consagrat al servei de l'Església i dels fidels cristians. Els capellans poden dir missa. A l'Església protestant d'Anglaterra també hi ha capellanes.
  2. frase feta
  3. tirar capellans és fer esquitxos amb la saliva quan es parla.

capellà

capella


<title type="display">capella</title>

Pronúncia: kəpéʎə
    femení
  1. cristianisme [d'una casa, d'un castell, d'una església] chapelle.
  2. [clergues] chapelle.
  3. [concavitat en un mur] niche.
  4. [per als condemnats] chapelle.
  5. música chapelle.
  6. figuradament [grup a part] clan m, chapelle.
  7. capella ardent chapelle ardente.
  8. estar en capella figuradament [esperar amb ànsia] être sur des charbons ardents.

capella