Es mostren 594823 resultats

capotage


<title type="display">capotage</title>

Pronúncia: kapɔtaʒ
    masculí
  1. capotatge, volta f de campana.
  2. familiarment fracàs [d’un afer].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

capotage

masculí capotatge, volta f de campana familiarment fracàs d’un afer © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català francès

capotar

capotar

verb intransitiu automòbil, automobilisme i aeronàutica capoter
Diccionari Castellà Català

capotar

capotar

verb intransitiu capotar
Conjugador Català

capotar


<title type="display">capotar</title>

    1. INFINITIU

    1. capotar

    2. GERUNDI

    1. capotant

    3. PARTICIPI

    1. capotat
    2. capotada
    3. capotats
    4. capotades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. capoto
      2. capotes
      3. capota
      4. capotem
      5. capoteu
      6. capoten

      2. IMPERFET

      1. capotava
      2. capotaves
      3. capotava
      4. capotàvem
      5. capotàveu
      6. capotaven

      3. PASSAT

      1. capotí
      2. capotares
      3. capotà
      4. capotàrem
      5. capotàreu
      6. capotaren

      4. FUTUR

      1. capotaré
      2. capotaràs
      3. capotarà
      4. capotarem
      5. capotareu
      6. capotaran

      5. CONDICIONAL

      1. capotaria
      2. capotaries
      3. capotaria
      4. capotaríem
      5. capotaríeu
      6. capotarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. capoti
      2. capotis
      3. capoti
      4. capotem
      5. capoteu
      6. capotin

      2. IMPERFET

      1. capotés
      2. capotessis
      3. capotés
      4. capotéssim
      5. capotéssiu
      6. capotessin

    6. IMPERATIU

    1. capota
    2. capoti
    3. capotem
    4. capoteu
    5. capotin

capotar

INFINITIU capotar GERUNDI capotant PARTICIPI capotat capotada capotats capotades INDICATIU PRESENT capoto capotes capota capotem capoteu capoten IMPERFET capotava capotaves capotava capotàvem capotàveu capotaven PASSAT capotí capotares capotà capotàrem capotàreu capotaren FUTUR capotaré capotaràs capotarà capotarem capotareu capotaran CONDICIONAL capotaria capotaries capotaria capotaríem capotaríeu capotarien SUBJUNTIU PRESENT capoti capotis capoti capotem capoteu capotin IMPERFET capotés capotessis capotés capotéssim capotéssiu capotessin IMPERATIU capota capoti capotem capoteu capotin
Diccionari Català Castellà

capotar

capotar

verb intransitiu automòbil, automobilisme i aeronàutica capotar.

capotar

verb intransitiu automòbil, automobilisme i aeronàutica capotar
Diccionari Català Alemany

capotar

capotar

verb intransitiu automòbil i aeronàutica sich überschlagen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

capotar

capotar

verb intransitiu aeron aut cappottare
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capotar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capotar</title>

Etimologia: del fr. capoter, íd., probablement de l’expressió marinera faire capot, alteració del prov. faire cabot ‘saludar’ (der. de cap), usat irònicament per ‘bolcar’
verb intransitiu aeronàutica i automòbil, automobilisme Fer mitja volta de campana un automòbil, un avió, mentre corre per terra, etc.

■ capotar

verb intransitiu aeronàutica i automòbil, automobilisme Fer mitja volta de campana un automòbil, un avió, mentre corre per terra, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capotatge

■ capotatge

masculí aeronàutica i automòbil, automobilisme Acció de capotar
Traducció
Diccionari Català francès

capotatge

capotatge

masculí automòbil, automobilisme i aeronàutica capotage