captrencar verb transitiu [trencar el cap] descalabrar, romper la crisma (o la cabeza). [malferir] descalabrar. verb pronominal [el vi] agriarse, avinagrarse.
<title type="display">captrencar</title> Body INFINITIU captrencar GERUNDI captrencant PARTICIPI captrencat captrencada captrencats captrencades INDICATIU PRESENT captrenco captrenques captrenca captrenquem captrenqueu captrenquen IMPERFET captrencava captrencaves captrencava captrencàvem captrencàveu captrencaven PASSAT captrenquí captrencares captrencà captrencàrem captrencàreu captrencaren FUTUR captrencaré captrencaràs captrencarà captrencarem captrencareu captrencaran CONDICIONAL captrencaria captrencaries captrencaria captrencaríem captrencaríeu captrencarien SUBJUNTIU PRESENT captrenqui captrenquis captrenqui captrenquem captrenqueu captrenquin IMPERFET captrenqués captrenquessis captrenqués captrenquéssim captrenquéssiu captrenquessin IMPERATIU captrenca captrenqui captrenquem captrenqueu captrenquin
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">captrencar</title> Accessory Etimologia: de cap1 i trencar Body verb transitiu Trencar el cap, malferir. pronominal Tornar-se agre el vi.
<title type="display">captrencar</title> verb transitiu rompere la testa. || [malferir] ferire, produrre una ferita. verb pronominal [el vi] inacetire intr.
<title type="display">captrencar</title> Pronúncia: kàptɾəŋká verb transitiu to break the head of. to injure, hurt. verb pronominal i verb intransitiu to turn sour.
<title type="display">captrencar</title> verb transitiu am Kopf verletzen, schwer verwunden. verb reflexiu umschlagen, sauer werden (Wein). © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
<title type="display">captrencar</title> Pronúncia: kàptɾəŋká verb transitiu [trencar el cap] fendre la tête. • [malferir] blesser grièvement. verb pronominal [el vi] se piquer.