Es mostren 594844 resultats

adduir


<title type="display">adduir</title>

    1. INFINITIU

    1. adduir

    2. GERUNDI

    1. adduint

    3. PARTICIPI

    1. adduït
    2. adduïda
    3. adduïts
    4. adduïdes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. addueixo
      2. addueixes
      3. addueix
      4. adduïm
      5. adduïu
      6. addueixen

      2. IMPERFET

      1. adduïa
      2. adduïes
      3. adduïa
      4. adduíem
      5. adduíeu
      6. adduïen

      3. PASSAT

      1. adduí
      2. adduïres
      3. adduí
      4. adduírem
      5. adduíreu
      6. adduïren

      4. FUTUR

      1. adduiré
      2. adduiràs
      3. adduirà
      4. adduirem
      5. adduireu
      6. adduiran

      5. CONDICIONAL

      1. adduiria
      2. adduiries
      3. adduiria
      4. adduiríem
      5. adduiríeu
      6. adduirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. addueixi
      2. addueixis
      3. addueixi
      4. adduïm
      5. adduïu
      6. addueixin

      2. IMPERFET

      1. adduís
      2. adduïssis
      3. adduís
      4. adduíssim
      5. adduíssiu
      6. adduïssin

    6. IMPERATIU

    1. addueix
    2. addueixi
    3. adduïm
    4. adduïu
    5. addueixin

adduir

INFINITIU adduir GERUNDI adduint PARTICIPI adduït adduïda adduïts adduïdes INDICATIU PRESENT addueixo addueixes addueix adduïm adduïu addueixen IMPERFET adduïa adduïes adduïa adduíem adduíeu adduïen PASSAT adduí adduïres adduí adduírem adduíreu adduïren FUTUR adduiré adduiràs adduirà adduirem adduireu adduiran CONDICIONAL adduiria adduiries adduiria adduiríem adduiríeu adduirien SUBJUNTIU PRESENT addueixi addueixis addueixi adduïm adduïu addueixin IMPERFET adduís adduïssis adduís adduíssim adduíssiu adduïssin IMPERATIU addueix addueixi adduïm adduïu addueixin
Diccionari Català francès

adduir

adduir

verb transitiu una prova, una raó alléguer , présenter , apporter , arguer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ adduir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adduir</title>

Partició sil·làbica: ad_du_ir
Etimologia: del ll. addūcĕre ‘conduir o dur a algun lloc’, a través del cat. ant. adur
verb transitiu Presentar, oferir, al·legar (una prova, una raó, un argument). Adduir diversos arguments en la seva defensa.

■ adduir

verb transitiu Presentar, oferir, allegar una prova, una raó, un argument Adduir diversos arguments en la seva defensa
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

adduir

adduir

verb transitiu addurre, produrre, apportare, allegare, presentare, citare
DIDAC Diccionari escolar

adduir

<title type="display">adduir</title>

[! Amb DD]
[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
verb Donar proves, raons o arguments per aconseguir alguna cosa. Hi ha qui addueix que està molt cansat quan no vol fer una feina.

adduir

Amb DD Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Donar proves, raons o arguments per aconseguir alguna cosa Hi ha qui addueix que està molt cansat quan no vol fer una feina
Diccionari Català Anglès

adduir

adduir

verb transitiu to adduce , bring forward to offer as a proof
Diccionari Alemany Català

ade

ade

leb wohl adeu © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Castellà Català

adecenar

adecenar

verb transitiu comptar de deu en deu , distribuir en desenes
Diccionari Castellà Català

adecentar


<title type="display">adecentar</title>

    verb transitiu
  1. [poner decente] posar decent (o convenient), fer digne de.
  2. [limpiar] condicionar, agençar.
  3. [ordenar] endreçar, arranjar, endegar, posar en ordre. He adecentado un poco la casa para hacerla más habitable, he agençat una mica la casa per fer-la més habitable.
    4. verb pronominal
  4. compondre's, empolainar-se, arreglar-se.

adecentar

verb transitiu poner decente posar decent o convenient , fer digne de limpiar condicionar , agençar ordenar endreçar , arranjar , endegar , posar en ordre He adecentado un poco la casa para hacerla más habitable , he agençat una mica la casa per fer-la més habitable verb pronominal compondre's , empolainar-se , arreglar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

adèctic
| adèctica


<title type="display">adèctic</title>

Etimologia: del gr. ádēktos ‘que no mossega’
adjectiu entomologia Dit del tipus més evolucionat de nimfa, amb mandíbules immòbils i no funcionals, que presenten alguns ordres d’insectes.

adèctic
| adèctica

adjectiu entomologia Dit del tipus més evolucionat de nimfa, amb mandíbules immòbils i no funcionals, que presenten alguns ordres d’insectes