Es mostren 594828 resultats

caracole

caracole

femení giravolta de cavall © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Castellà Català

caracolear

caracolear

verb intransitiu los caballos giravoltar
Diccionari Castellà Català

caracoleo

caracoleo

masculí giravolt , giravolta f
Diccionari Francès Català

caracoler


<title type="display">caracoler</title>

Pronúncia: kaʀakɔle
    verb intransitiu
  1. giravoltar [un cavall].
  2. [se cabrer] encabritar-se, fer cabrioles [un cavall].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

caracoler

verb intransitiu giravoltar un cavall se cabrer encabritar-se, fer cabrioles un cavall © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Castellà Català

caracolero
-ra

caracolero
-ra

masculí i femení cargolaire , caragolaire
Diccionari Castellà Català

caracolí

caracolí

masculí americanisme botànica anacardo anacard
Diccionari Castellà Català

caracolillo

caracolillo

masculí botànica Phaseolus caracalla cargolí botànica café cafè de gra menut botànica mena de caoba f plural adorno cargolins
Diccionari de sinònims Franquesa

caràcter


<title type="display">caràcter</title>

  1. → signe, lletra.
  2. Tret indicador de la natura d'una persona o cosa.
    segell. Un estil amb molt de segell.
    estil, caràcter literari, artístic, etc.
    geni. Una construcció gramatical contrària al geni de la llengua catalana.
    naturalesa
    qualitats intrínseques o simpl. qualitats
    índole
    manera d'ésser
    entrellat, en la frase treure'n l'entrellat, conèixer el veritable caràcter d'una cosa.
    color, caràcter aparent d'una cosa.
    to. Ell dona el to a la moda masculina del país.
  3. Trets dominants en la fisonomia moral d'una persona.
    tarannà, manera d'ésser, de procedir. És un home de molt bon tarannà.
    demble, íd.
    natural. Té un bon natural: no s'enfada mai.
    índole. Ésser, algú, de bona (mala) índole.
    geni. No tinc geni per a fer aquestes coses.
    temperament, caràcter mental i físic peculiar d'una persona.
    humor. Ésser d'humor alegre.
    idiosincràsia, temperament o caràcter personal.
    complexió moral
    constitució mental
    fons. És un home de bon fons, però mal educat.
    pasta (fig.). Ésser de bona pasta. No saber de quina pasta és algú, no saber quin caràcter té.
    jeia (fig.). No el contradiguis: ja saps que és un home de mala jeia.
    nervi (fig.), caràcter ferm. És una persona de nervi.
    ésser de mala llet, tenir mal caràcter.
    ésser tallat de mala lluna, tenir mal caràcter.



© Manuel Franquesa

caràcter

→ signe , lletra Tret indicador de la natura d'una persona o cosa segell Un estil amb molt de segell estil , caràcter literari, artístic, etc geni Una construcció gramatical contrària al geni de la llengua catalana naturalesa qualitats intrínseques o simpl qualitats índole manera d'ésser entrellat , en la frase treure'n l'entrellat, conèixer el veritable caràcter d'una cosa color , caràcter aparent d'una cosa to Ell dona el to a la moda masculina del país Trets dominants en la fisonomia moral d'una persona tarannà , manera d'ésser, de procedir És un home de molt bon tarannà demble ,…
Diccionari der aranés

caractèr

<title type="display">caractèr </title>

    nòm m
  1. Qualitat pròpria que distinguís ua persona o ben ua causa des autes. Der aute costat deth Pònt de Rei en diden caractari.
  2. Signe imprès o gravat ath quau balham significat.

    3. Català: caràcter


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

caractèr

nòm m Qualitat pròpria que distinguís ua persona o ben ua causa des autes Der aute costat deth Pònt de Rei en diden caractari Signe imprès o gravat ath quau balham significat Català caràcter © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

caràcter

caràcter

    masculí
  1. [signe traçat] carácter. Caràcters aràbics, caracteres arábigos.
  2. [talismà] carácter, señal mágica f.
  3. [tret distintiu] carácter (o carácter distintivo), particularidad f, característica f.
  4. [d'una persona] carácter.
  5. [personatge] carácter.
  6. [individualitat] carácter.
  7. cristianisme [d'un sagrament] carácter.
  8. amb caràcter de [en qualitat de] con carácter de, como. Érem allà amb caràcter d'ambaixadors, estábamos allí con carácter de embajadores.
  9. caràcters d'impremta letras de molde (o de imprenta).

caràcter

masculí signe traçat carácter Caràcters aràbics , caracteres arábigos talismà carácter , señal mágica f tret distintiu carácter o carácter distintivo , particularidad f , característica f d'una persona carácter personatge carácter individualitat carácter cristianisme d'un sagrament carácter amb caràcter de en qualitat de con carácter de , como Érem allà amb caràcter d'ambaixadors , estábamos allí con carácter de embajadores caràcters d'impremta letras de molde o de imprenta