Es mostren 594823 resultats

caracoleo

caracoleo

masculí giravolt , giravolta f
Diccionari Francès Català

caracoler


<title type="display">caracoler</title>

Pronúncia: kaʀakɔle
    verb intransitiu
  1. giravoltar [un cavall].
  2. [se cabrer] encabritar-se, fer cabrioles [un cavall].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

caracoler

verb intransitiu giravoltar un cavall se cabrer encabritar-se, fer cabrioles un cavall © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Castellà Català

caracolero
-ra

caracolero
-ra

masculí i femení cargolaire , caragolaire
Diccionari Castellà Català

caracolí

caracolí

masculí americanisme botànica anacardo anacard
Diccionari Castellà Català

caracolillo

caracolillo

masculí botànica Phaseolus caracalla cargolí botànica café cafè de gra menut botànica mena de caoba f plural adorno cargolins
Diccionari de sinònims Franquesa

caràcter


<title type="display">caràcter</title>

  1. → signe, lletra.
  2. Tret indicador de la natura d'una persona o cosa.
    segell. Un estil amb molt de segell.
    estil, caràcter literari, artístic, etc.
    geni. Una construcció gramatical contrària al geni de la llengua catalana.
    naturalesa
    qualitats intrínseques o simpl. qualitats
    índole
    manera d'ésser
    entrellat, en la frase treure'n l'entrellat, conèixer el veritable caràcter d'una cosa.
    color, caràcter aparent d'una cosa.
    to. Ell dona el to a la moda masculina del país.
  3. Trets dominants en la fisonomia moral d'una persona.
    tarannà, manera d'ésser, de procedir. És un home de molt bon tarannà.
    demble, íd.
    natural. Té un bon natural: no s'enfada mai.
    índole. Ésser, algú, de bona (mala) índole.
    geni. No tinc geni per a fer aquestes coses.
    temperament, caràcter mental i físic peculiar d'una persona.
    humor. Ésser d'humor alegre.
    idiosincràsia, temperament o caràcter personal.
    complexió moral
    constitució mental
    fons. És un home de bon fons, però mal educat.
    pasta (fig.). Ésser de bona pasta. No saber de quina pasta és algú, no saber quin caràcter té.
    jeia (fig.). No el contradiguis: ja saps que és un home de mala jeia.
    nervi (fig.), caràcter ferm. És una persona de nervi.
    ésser de mala llet, tenir mal caràcter.
    ésser tallat de mala lluna, tenir mal caràcter.



© Manuel Franquesa

caràcter

→ signe , lletra Tret indicador de la natura d'una persona o cosa segell Un estil amb molt de segell estil , caràcter literari, artístic, etc geni Una construcció gramatical contrària al geni de la llengua catalana naturalesa qualitats intrínseques o simpl qualitats índole manera d'ésser entrellat , en la frase treure'n l'entrellat, conèixer el veritable caràcter d'una cosa color , caràcter aparent d'una cosa to Ell dona el to a la moda masculina del país Trets dominants en la fisonomia moral d'una persona tarannà , manera d'ésser, de procedir És un home de molt bon tarannà demble ,…
Diccionari der aranés

caractèr

<title type="display">caractèr </title>

    nòm m
  1. Qualitat pròpria que distinguís ua persona o ben ua causa des autes. Der aute costat deth Pònt de Rei en diden caractari.
  2. Signe imprès o gravat ath quau balham significat.

    3. Català: caràcter


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

caractèr

nòm m Qualitat pròpria que distinguís ua persona o ben ua causa des autes Der aute costat deth Pònt de Rei en diden caractari Signe imprès o gravat ath quau balham significat Català caràcter © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

caràcter

caràcter

    masculí
  1. [signe traçat] carácter. Caràcters aràbics, caracteres arábigos.
  2. [talismà] carácter, señal mágica f.
  3. [tret distintiu] carácter (o carácter distintivo), particularidad f, característica f.
  4. [d'una persona] carácter.
  5. [personatge] carácter.
  6. [individualitat] carácter.
  7. cristianisme [d'un sagrament] carácter.
  8. amb caràcter de [en qualitat de] con carácter de, como. Érem allà amb caràcter d'ambaixadors, estábamos allí con carácter de embajadores.
  9. caràcters d'impremta letras de molde (o de imprenta).

caràcter

masculí signe traçat carácter Caràcters aràbics , caracteres arábigos talismà carácter , señal mágica f tret distintiu carácter o carácter distintivo , particularidad f , característica f d'una persona carácter personatge carácter individualitat carácter cristianisme d'un sagrament carácter amb caràcter de en qualitat de con carácter de , como Érem allà amb caràcter d'ambaixadors , estábamos allí con carácter de embajadores caràcters d'impremta letras de molde o de imprenta
Diccionari Castellà Català

carácter


<title type="display">carácter</title>

    masculí [pl: -acteres]
  1. [signo escrito] caràcter. Caracteres góticos, caràcters gòtics.
  2. [señal mágica] caràcter, talismà.
  3. [huella imborrable] caràcter.
  4. [índole] caràcter. El carácter de su ofrecimiento, el caràcter del seu oferiment.
  5. [manera de ser] caràcter. Buen carácter, bon caràcter.
  6. con carácter de amb caràcter de, en qualitat de. Estaba allí con carácter de invitado, era allà amb caràcter de convidat.

carácter

masculí pl -acteres signo escrito caràcter Caracteres góticos , caràcters gòtics señal mágica caràcter , talismà huella imborrable caràcter índole caràcter El carácter de su ofrecimiento , el caràcter del seu oferiment manera de ser caràcter Buen carácter , bon caràcter con carácter de amb caràcter de , en qualitat de Estaba allí con carácter de invitado , era allà amb caràcter de convidat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caràcter


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caràcter</title>

Etimologia: del ll. character, -ēris ‘ferro de marcar el bestiar; la mateixa marca; estil’, i aquest, del gr. karaktḗr ‘gravador; marca; tret distintiu’, der. del verb kharáttō ‘marcar, fer una incisió’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Signe traçat, imprès o gravat al qual hom dona un significat. Caràcters cuneïformes. Escriure en caràcters aràbics, romans, grecs. Caràcters d’impremta.
    2. Signe màgic, cabalístic, talismà.
    3. bon (o mal) caràcter d’una lletra Dit del dibuix del signe gràfic ben (o mal) traçat.
    4. caràcter tipogràfic arts gràfiques Tipus.
    1. Tret distintiu, qualitat pròpia que distingeix una persona, un organisme, una cosa, d’altres.
    2. Suma d’aquests trets. Els caràcters generals d’una família. El caràcter d’un poble, d’una raça. Aquesta suposició té tots els caràcters de la veritat.
    3. Tret o trets dominants en la fisonomia moral d’una persona. Tenir bon caràcter, mal caràcter. Un caràcter irascible, orgullós.
    4. literatura Personatge creat per un dramaturg, un novel·lista, etc., considerat com a exemple típic d’un tret moral determinat.
    5. psicologia Conjunt de trets individuals adquirits sota la influència de les pressions ambientals i educacionals, expressats en formes peculiars de conducta.
  3. Individualitat, especialment marcada per l’excel·lència, la força o l’originalitat. El Romanticisme fou una època abundant en caràcters. És tot un caràcter. No tenir caràcter.
  4. informàtica Cada un dels signes d’un repertori acceptat per convenció que són clarament reconeguts i que contenen informació, tant si es presenten agrupats (generalment en seqüència) com aïllats.
  5. amb caràcter de locució prepositiva En qualitat de. Anà a Roma amb caràcter d’ambaixador.
  6. caràcter sacramental teologia Efecte que produeixen els sagraments del baptisme, la confirmació i l’orde, definit com un senyal espiritual i inesborrable que s’imprimeix en l’ànima i que no permet de repetir-los en la mateixa persona.

■ caràcter

masculí Signe traçat, imprès o gravat al qual hom dona un significat Caràcters cuneïformes Escriure en caràcters aràbics, romans, grecs Caràcters d’impremta Signe màgic, cabalístic, talismà bon o mal caràcter d’una lletra Dit del dibuix del signe gràfic ben o mal traçat caràcter tipogràfic arts gràfiques Tipus Tret distintiu, qualitat pròpia que distingeix una persona, un organisme, una cosa, d’altres Suma d’aquests trets Els caràcters generals d’una família El caràcter d’un poble, d’una raça Aquesta suposició té tots els caràcters de la veritat Tret o trets dominants en la fisonomia moral d…
Informació complementària
Traducció