Partició sil·làbica: car_caix Etimologia: del persa tarkaś, der. de tĩr ‘fletxa’, potser a través del fr. ant. tarcais o carcais i amb canvi de t en c causada pel gr., o potser del ll. vg 1a font: 1265
femení riallada , rialla carcajada homérica poèticament rialla homèrica reírse a carcajadas petar-se de riure , riure per les butxaques soltar la carcajada engegar-se o esclatar a riure