[També honra]
nom masculí o femení
1. L'honor és la característica moral que fa que una persona es comporti sempre segons el que creu correcte i bo. Una persona que té honor compleix sempre la seva paraula.
2. Motiu d'orgull, de glòria. Rebre el premi Nobel és un honor molt gran. Algunes persones consideren un honor que una filla arribi a ministra.
3. Quan fem una cosa en honor d'algú li demostrem que l'apreciem, que mereix la nostra estima.
nom masculí o femení plural
4. Els honors són les demostracions d'estima i de respecte que es fan a una persona en ocasió del seu aniversari, la seva jubilació, la concessió d'un premi, una visita oficial, etc.
5. Els honors fúnebres són les cerimònies que es fan per una persona morta. També es diuen honres fúnebres .
frase feta
6. Quan donem paraula d'honor és que jurem o prometem que farem una cosa amb tota seguretat.

adjectiu
1. Que és digne d'honor. Es considera que els reis són persones honorables.
2. Que es comporta amb honor. Un home honorable no estafa els altres.
3. Tractament que es dona als membres dels governs i dels parlaments de diversos països. El president de la Generalitat de Catalunya rep el tractament de Molt Honorable.

verb Honrar.

adjectiu
1. Que continua tenint un càrrec o un títol com un honor, sense que tingui les responsabilitats que tenia abans. Hi ha, per exemple, presidents honoraris, cònsols honoraris o membres honoraris d'una associació.
nom masculí plural
2. Els honoraris són els diners que una persona especialista cobra per una feina o per un servei que ha fet. Hi ha advocats que cobren honoraris molt alts.

adjectiu Que es concedeix només com un honor, sense cap responsabilitat ni cap avantatge econòmic. Doctor honoris causa d'una universitat és un títol honorífic.

nom femení Honor.

nom femení L'honradesa és la característica de la persona que és honrada, d'allò que és honrat.

[També honorar]
verb
1. Retre honor a algú o a alguna cosa, premiar el seu mèrit. Si una persona presenta un treball molt bo en un concurs, l'honraran amb el primer premi.
2. Ser motiu d'honor, d'orgull, etc., per a algú. Les bones accions honren les persones que les fan.
usat amb pronom
3. honrar-se és sentir-se orgullós per alguna cosa. Podem honrar-nos amb l'amistat d'algú.

adjectiu Que fa sempre el que ha de fer i compleix bé les seves obligacions, que no enganya o estafa, sinó que actua d'acord amb les lleis. Es parla també de la conducta honrada o del benefici honrat d'una persona.

adjectiu Que honra la persona que ho fa. Es parla, sobretot, del comportament honrós d'una persona.