verb usat amb pronom Ficar-se en un assumpte o en una feina que no ens importa o que no ens correspon. Un país no ha d'immiscir-se en els afers interns d'un altre país.

adjectiu Que no es mou, que no es pot moure. Les estàtues són immòbils.

adjectiu
1. Que està relacionat amb els béns immobles. Els agents immobiliaris es dediquen a comprar i vendre pisos.
nom femení
2. Una immobiliària és una empresa que es dedica a la construcció i a la compra i venda de pisos, cases, locals, etc.

nom masculí L'immobilisme és l'actitud i la manera de pensar de les persones que no volen canviar res ni en la política, ni en la societat, ni en la vida.

verb Fer que una persona, un animal o una cosa no es pugui bellugar. Si algú es trenca un braç, l'hi enguixen per immobilitzar-lo.

[! Amb MM]
adjectiu
1. Un bé immoble és allò que té una persona i que no es pot moure del lloc on és, com una casa, un pis i una finca. Es diu quan es parla tècnicament.
nom masculí
2. Un immoble és un edifici, una casa.

adjectiu Que no té mesura, que és excessiu. Si tenim un desig immoderat de fer alguna cosa és que tenim un desig molt fort, difícil de controlar.

adjectiu Que no és modest.

verb Matar una persona o un animal i oferir-los a Déu o als déus. Els jueus i els musulmans immolen anyells en algunes festes.

adjectiu Que va contra la moral, que no fa cas de les normes morals. Fa anys, algunes persones deien que banyar-se en biquini era immoral.