verb Dir que una cosa no és correcta o que no val. Si algú ha fet trampa en unes eleccions, es poden impugnar i s'han de repetir.

nom masculí
1. Un impuls és una força que es fa sobre una cosa, una empenta que se li dona per fer-la moure. Els vaixells de vela avancen per l'impuls del vent. Es diu que algú o alguna cosa porta impuls quan es mou amb força.
2. Desig fort, força interior, que ens fa fer alguna cosa. Les persones solem sentir l'impuls d'estimar.

verb
1. Donar impuls a una cosa, fer-hi força per a moure-la. Per impulsar una nau espacial quan s'enlaira, es necessita molt de combustible.
2. Fer que es dugui a terme una activitat, un acte, un projecte o una obra. Hi ha associacions que impulsen la conservació de la natura.

adjectiu i nom masculí i femení Una persona és impulsiva quan es deixa portar de seguida pels seus sentiments i fa les coses sense pensar-les.

adjectiu Sense càstig. Un crim queda impune quan el seu autor no rep cap càstig.

nom femení
1. La impuresa és la característica de les coses que no estan netes, que no són pures. En algunes platges, la impuresa de l'aigua fa que agafem malalties.
2. Una impuresa és qualsevol substància barrejada amb una cosa que fa que aquesta no tingui qualitat, que no sigui bona. Si un vi té impureses s'ha de filtrar i purificar.

verb Donar la culpa o la responsabilitat d'una cosa a algú. Quan la policia imputa un delicte a una persona, és que pensa que aquesta persona l'ha comès.

locució que fa d’adverbi Es diu que es troba o s'agafa una persona in fraganti si se la troba o agafa en el mateix moment que comet un crim o que fa una cosa dolenta. És una expressió llatina. No podia dir que no havia robat perquè el van agafar in fraganti.

adjectiu Que no es pot abastar. Els medicaments s'han de guardar en un lloc que sigui inabastable per als infants.

adjectiu Que no s'acaba mai. Quan la feina que fas és avorrida, et sembla inacabable.