verb Animar, moure a fer una cosa. L'afany de diners incita algunes persones a robar i a estafar.

adjectiu Que no té el comportament propi d'un bon ciutadà. Tirar papers a terra és una conducta incivil.

adjectiu Una persona o un país és incivilitzat quan té una cultura, una educació i un coneixement poc desenvolupats.

adjectiu
1. Que no té clemència. Els pares no poden ser inclements amb els fills, han de saber perdonar.
2. Es diu que el temps és inclement quan plou, neva i hi ha tempestes.

nom femení
1. Una cosa té inclinació si no està vertical, sinó que està desviada cap a algun costat. Diuen que la inclinació de la torre de Pisa cada vegada és més gran. Per saludar, a vegades es fa una inclinació de cap.
2. Les inclinacions d'una persona són les seves aficions, les coses que li agraden. Molts artistes, de petits, ja tenien inclinació a la pintura.

verb
1. Desviar una cosa de la posició o de la direcció que tenia. El vent inclina els arbres i les antenes de televisió.
usat amb pronom
2. inclinar-se és desviar-se, canviar de direcció. Es pot dir que un camí s'inclina cap a la dreta o cap al sud.
3. Diem que ens inclinem cap a una cosa si la preferim, si pensem fer-la o hi tenim tendència. Hi ha persones que s'inclinen per la música clàssica.

adjectiu Que és il·lustre i gloriós. En medicina, el nom de Pasteur és ínclit.

[! Conjugació: inclòs, inclosa, inclosos, incloses]
verb
1. Posar una cosa dins d'una altra. Podem incloure un nom en una llista o diners en un sobre de cartes.
2. Contenir una cosa una altra cosa, tenir-la a dintre. Si el preu d'un menú inclou la beguda vol dir que no es paga a part.

adverbi Incloent l'última cosa que s'ha dit. Tancarem la botiga de l'1 al 25 d'agost inclusivament.

verb Començar, iniciar. Aquesta paraula s'usa, sobretot, en el llenguatge administratiu i dels forenses.