adjectiu
1. Que no és conegut. Els governants de països llunyans són incògnits per a nosaltres.
nom femení
2. La incògnita d'una equació o d'un problema és la quantitat desconeguda que s'ha de trobar. En l'equació x + 3 = 4, la x és la incògnita.
3. Diem que una cosa és una incògnita quan és desconeguda. La vida al segle XXV és una incògnita.
locució que fa d’adverbi
4. Es diu que una persona viatja o va d'incògnit si no vol que la coneguin i vol passar desapercebuda. Portava barret, ulleres i un bigoti fals perquè volia viatjar d'incògnit.

adjectiu Que no té coherència. Les persones que han perdut el seny diuen i fan coses incoherents.

adjectiu Que no té color. L'aigua pura és incolora.

adjectiu Sa i estalvi. Si tots els membres d'una expedició tornen incòlumes vol dir que ningú no s'ha fet mal.

adjectiu Que no es pot cremar. Els bombers porten vestits incombustibles.

adjectiu Que és tan gran que no es pot mesurar.

adjectiu Que és incapaç de commoure's.

verb Fer que algú se senti incòmode, molestar. A les entrevistes, a vegades l'entrevistador incomoda els entrevistats amb preguntes personals.

adjectiu
1. Que no és còmode. Hi ha cadires molt boniques però molt incòmodes.
2. Que fa incomodar, que causa molèstia. Dormir assegut en un autocar és molt incòmode.

adjectiu Que no es pot comparar amb una altra persona o una altra cosa, que és molt diferent.