verb Donar a llum una criatura, parir. La majoria de dones infanten el fill en una clínica.

nom femení La infanteria és el conjunt dels soldats d'un exèrcit que lluiten a peu.

nom femení Infància.

nom masculí Una persona comet un infanticidi quan mata un infant, sobretot quan és acabat de néixer.

adjectiu
1. Dels nens i de les nenes petits, que hi té relació, que està pensat per als infants. Els llibres infantils tenen poca lletra i molts dibuixos.
2. Es diu que una persona és infantil quan diu o fa coses que semblen de nen petit.

nom masculí Es diu que una persona pateix d'infantilisme o es comporta amb infantilisme si fa coses pròpies dels nens petits.

nom masculí Una persona té o pateix un infart quan la sang no li arriba bé al cor o a un altre òrgan. Els infarts es produeixen perquè algun obstacle, com un coàgul, no deixa passar la sang.

adjectiu Que no es cansa mai.

verb Fer que algú es torni fatu, que tingui massa bona opinió d'ell mateix, envanir-lo. Sovint, l'èxit infatua les persones. Hi ha cantants que quan esdevenen populars s'infatuen de mala manera.

adjectiu Que no és favorable, que comporta desgràcia, dolor i malestar. La mort d'una persona estimada és una notícia infausta.