adjectiu Que no és fèrtil, que és estèril.

verb
1. Omplir o inundar un lloc de persones, d'animals o de coses. Les rates infesten les cases deixades o abandonades.
2. Causar danys o estralls en algun lloc. Antigament, els pirates infestaven el Mediterrani. La fil·loxera infesta la vinya.

verb Donar una terra en feu a un vassall.

adjectiu
1. Que no és fidel. Si un amic no et guarda un secret, t'és infidel. Una traducció infidel no és una bona traducció.
nom masculí i femení
2. Un o una infidel és una persona que, amb relació a una religió determinada, en segueix qualsevol altra o no en segueix cap. Els missioners prediquen la religió cristiana entre els infidels.

verb
1. Fer entrar, de manera gradual, un líquid en un cos sòlid. A vegades, els metges infiltren una substància en alguna part del cos d'una persona per tal de curar-li una inflamació. L'aigua de la pluja s'infiltra a la terra.
2. Fer que algú entri en un territori o en un grup per tal d'espiar-lo o de vigilar-lo.

adjectiu Que està molt avall, que és molt inferior, molt dolent. Les coses molt barates solen tenir una qualitat ínfima.

adjectiu
1. Que no té fi, que no té límits. Els científics diuen que l'espai és infinit.
2. Es diu que una cosa és infinita quan és molt gran. Si una persona té una paciència infinita és que no s'enfada mai.

nom femení Una infinitat d'una cosa és una gran quantitat, un gran nombre. En un formiguer, hi ha una infinitat de formigues.

nom masculí L'infinitiu és la forma no personal del verb que fem servir per a anomenar-lo. Els infinitius, en català, acaben en -ar, -er, -re i -ir: cantar, fer, veure i tenir.

nom masculí Un infix és un afix que es posa entre l'arrel de la paraula i un sufix. Llargarut, per exemple, porta l'infix -ar: llarg/ar/ut.