adjectiu Un llibre, un paper, un quadre o un altre objecte rectangular és apaïsat quan és més ample que alt. Les pissarres de les escoles són apaïsades.

verb Calmar persones que estan agitades, nervioses o excitades. A vegades costa d'apaivagar la ira d'algunes persones. També diem que el vent s'apaivaga quan deixa de bufar fort.

verb
1. Donar una pallissa a algú. Algunes persones violentes n'apallissen d'altres sense cap motiu.
2. Diem que algú ens apallissa quan, en un joc o en una competició, ens guanya per molta diferència. Si un equip marca set gols a un altre que no n'ha fet cap, l'ha ben apallissat.

verb
1. Mesurar una cosa a pams. Es pot apamar la llargada d'una taula o un tros de roba.
frase feta
2. tenir apamada una cosa o una persona és conèixer-la molt bé. Quan algú ha viscut molts anys en una mateixa casa, la té apamada.

verb
1. Apanyar una cosa és reparar-la, fer que torni a funcionar. Podem apanyar unes sabates, un rellotge o un cotxe.
usat amb pronom
2. apanyar-se és espavilar-se. Quan diem a algú que ja s'apanyarà, el deixem sol i no l'ajudem a resoldre un problema o a fer alguna cosa.

nom masculí Un aparador d'una botiga és una vitrina que dona al carrer, on hi ha exposades algunes de les coses que s'hi venen.

adjectiu Una cosa és aparatosa quan és molt espectacular, exagerada o llampant. Si una persona cau a terra i arrossega tres persones més, fa una caiguda aparatosa.

nom masculí
1. Un aparcament és el fet d'aparcar. Un bon aparcament es fa sense tocar ni el cotxe del davant ni el del darrere.
2. Lloc on es pot aparcar un vehicle. Hi ha aparcaments a l'aire lliure i altres que són subterranis.

verb Col·locar un cotxe o un altre vehicle en un lloc i deixar-l'hi durant un temps. Quan s'aparca un cotxe, sovint cal fer maniobres endavant i endarrere.

verb emparedar.