adjectiu Que és lluny. Austràlia és llunyana.

nom femení Claror, resplendor. La lluor del sol a vegades fa mal a la vista.

nom masculí Un llúpol és una planta herbàcia enfiladissa, de fulles dentades i flors de color verd. Aquestes flors es fan servir en la fabricació de la cervesa.

determinant possessiu Aquesta paraula s'usa per a indicar una cosa que pertany a dues o més persones que no són qui parla o qui escolta. Va davant del nom i no porta article, i s'usa sobretot en literatura o quan s'escriu formalment. Els alumnes i llur professor. Els meus cosins i llurs fills.

verb Enllustrar.

nom masculí
1. Un objecte té llustre quan brilla perquè l'han netejat i fregat. Hi ha productes que ajuden a donar llustre als mobles.
2. Substància per a donar llustre a un objecte. Hi ha llustres per a les sabates.

verb Llostrejar.

adjectiu Que brilla, que té llustre. Quan et neteges bé les sabates, queden llustroses.

determinant article Forma de l'article el que s'usa a la zona occidental de les terres de parla catalana i al País Valencià: Lo meu pare. Tot lo dia rondina. Los seus oncles.


Vegeu també:
lo²

pronom personal Forma que pot tenir el pronom el quan va darrere del verb: He de portar-lo al taller (el cotxe).


Vegeu també:
lo¹