determinant i pronom possessius Forma femenina de meus. S'usa sobretot al País Valencià.

adjectiu
1. De Mèxic. Els barrets mexicans són rodons i d'ales molt amples.
nom masculí i femení
2. Persona que és de Mèxic o que hi viu.

pronom personal Aquesta paraula s'usa en lloc del pronom jo darrere d'algunes preposicions: M'ho han dit a mi. Parlaven de mi. Cantaven amb mi. Anaven contra mi. Penseu en mi. Què faríeu sense mi?


Vegeu també:
mi²

nom masculí El mi és la tercera nota d'una escala musical. Després del mi ve el fa.


Vegeu també:
mi¹

nom femení
1. Una mica és un trosset d'alguna cosa. Després de menjar-hi, a taula queden miques de pa.
locució que fa de determinant
2. una mica d'alguna cosa és no gaire. Si queda una mica de llet, en queda poca. Hi ha coses que fan una mica de por.
locució que fa d’adverbi
3. Si una cosa es fa de mica en mica es fa a poc a poc, de manera seguida però sense presses. Hi ha una dita que fa: "De mica en mica s'omple la pica."

Vegeu també:
mica²

nom femení La mica és un mineral compost de silici. Fa unes làmines molt primes i brillants. És un dels tres components del granit. Hi ha diverses classes de miques, unes de color clar i unes de color fosc. Es fan servir, entre altres coses, per a fabricar aïlladors elèctrics.


Vegeu també:
mica¹

nom masculí Nespra. Es diu al Maresme.

nom femení Una persona fa una micció quan orina. Només es diu de manera formal.

nom masculí
1. Un mico és un simi, sobretot el que té la cua llarga.
2. Una persona és un mico filós si té un aspecte ridícul, poc atractiu. Es fa servir com un insult.
frase feta
3. Es diu que una persona fa el mico quan fa bestieses, coses ridícules, que fan riure.

nom femení La micologia és la part de la botànica que estudia els fongs i els bolets.