nom femení Una aprovació és el fet d'aprovar alguna cosa. Quan una persona manifesta la seva aprovació a un projecte, diu que hi està d'acord.

verb
1. Trobar bé alguna cosa, donar-la com a bona. Si els jugadors d'un equip de futbol no aproven la decisió de l'àrbitre, es queixen. El parlament és l'encarregat de decidir si una llei s'aprova o no s'aprova.
2. Donar la qualificació d'aprovat a un alumne. Els professors estan contents de poder aprovar els seus alumnes.
3. Obtenir la qualificació d'aprovat. Quan aproves un examen amb una bona nota, tens una gran satisfacció.

nom masculí Un aprovat és una nota que indica que una persona que estudia ha aconseguit un nivell de coneixements suficients en els seus estudis.

verb Donar provisions a una ciutat o a un grup de persones. Quan un poble queda bloquejat per la neu, se l'ha d'aprovisionar amb avionetes o helicòpters. Els alpinistes que han de fer una expedició, s'aprovisionen de tot el que necessiten.

nom femení
1. L'aproximació d'algú o d'alguna cosa és el fet d'aproximar-se. Quan un avió fa l'aproximació a la pista d'aterratge, va reduint velocitat.
2. Una aproximació és una quantitat o una altra cosa que s'assembla molt a una altra, que gairebé és igual. 14,75 és una aproximació de 15.

adverbi D'una manera aproximada, gairebé. Eren aproximadament les nou, l'hora de sopar.

verb acostar.

adjectiu Que no és exacte, però s'hi acosta molt. La temperatura del nostre cos té un valor aproximat als 37 graus: es troba entre els 36,5 i els 37,2.

adjectiu
1. Que és adequat per a alguna cosa determinada. Podem dir que una persona és apta per a una feina o que una sala és apta per a fer-hi una festa.
2. Que ha aprovat en un examen o en una altra prova. Un examen suspès no és apte.

adjectiu
1. Que no té ales. Hi ha insectes alats i insectes àpters.
2. Es diuen àpters els temples o altres edificis antics, especialment grecs, que només tenen columnes a les façanes anterior i posterior, però no als costats.