[També est]
determinant demostratiu
1. Aquesta paraula s'usa per a indicar una cosa o una persona que és a la vora de qui parla o per a referir-se a un fet que ha passat fa poc. Aquest any les vacances seran millors que l'any passat. Para la taula i posa-hi aquestes copes. Aquests enciams són plantats de fa poc.
pronom demostratiu
2. S'usa en casos com aquests: No vol aquells bolígrafs, sinó aquests d'aquí. Vull un llibre. Ja l'has llegit, aquest? Quin mes cobrarem? Aquest mateix.
determinant i pronom demostratius
3. En una conversa, en un escrit o en un discurs, indica que ens referim a una cosa que acaba d'esmentar-se. I doncs li diu si vol anar al partit; aquest partit era la final de la lliga. El cervell es divideix en dues meitats: l'hemisferi esquerre i l'hemisferi dret; en aquest hi ha les terminacions nervioses dels sentits.

[També ací]
adverbi
1. En aquest lloc, a la vora d'on és qui parla. Soc a París, demà surto d'aquí i vaig a Londres.
2. En aquest moment, en el moment en què s'està parlant. D'aquí a Nadal hauria de llegir dos llibres.

adjectiu Que viu a l'aigua. Els peixos i els musclos són animals aqüícoles.

nom femení L'aqüicultura és la tècnica de criar peixos i altres animals que viuen a l'aigua.

nom femení Quan fem una cosa amb l'aquiescència d'algú és que suposem que ens la deixa fer, encara que no ens ho hagi dit explícitament.

verb Calmar, assossegar. Quan una persona està molt nerviosa, costa d'aquietar-la i fer que es tranquil·litzi.

adjectiu
1. Que porta, conté o secreta aigua. Els anomenats teixits aqüífers de les plantes que viuen en llocs molt secs retenen aigua i eviten que la planta s'assequi.
nom masculí
2. Un aqüífer és una extensió de terreny subterrani on s'emmagatzema aigua i per on aquesta circula. Els aqüífers fan possible que hi hagi fonts i pous.

nom masculí L'aquiló és el vent que ve del nord.

adjectiu D'aigua, que té la naturalesa de l'aigua, que és abundant en aigua. La pluja i la neu són meteors aquosos.

nom femení
1. Una ara és un altar on els antics feien sacrificis.
2. Pedra consagrada que forma part de l'altar d'una església.

Vegeu també:
ara²