nom femení L'obesitat és una acumulació excessiva de greix en el cos d'una persona.

[! Amb J]
nom femení
1. Fer una objecció és dir que s'està en contra d'una afirmació, d'una proposta o d'una ordre. Els diputats al parlament poden fer objeccions a una proposta de llei.
2. L' objecció de consciència és el fet de negar-se a fer el servei militar o a fer servir armes.

verb Dir una cosa en contra d'una afirmació, d'una proposta o d'una ordre, etc. Quan una proposta et sembla bé, no tens res a objectar.

[! Amb J]
nom masculí
1. Un objecte és qualsevol cosa que podem veure i tocar. Una cadira, un llapis i un martell són objectes.
2. En gramàtica, paraula o grup de paraules que són necessàries per a complementar un verb. En la frase Mengen bombons , bombons és l'objecte del verb mengen . L'objecte directe i l'objecte indirecte són el complement directe i el complement indirecte.

[! Amb J]
adjectiu
1. Que tracta els fets sense posar-hi emocions ni opinions personals. Hi ha mares objectives que saben veure els defectes dels fills encara que se'ls estimin molt.
nom masculí
2. L'objectiu d'algú és la seva finalitat, allò que vol aconseguir. L'objectiu dels estudiants de medicina és ser metges.
3. L'objectiu d'una màquina de fotografiar o d'un altre aparell òptic és una lent o un sistema de lents que permet veure les imatges amb la mida i les característiques que es vol. Hi ha objectius que permeten fer fotos de coses que són molt lluny.

nom masculí i femení
1. Persona que objecta.
nom masculí
2. Un objector de consciència és una persona que està en contra d'anar al servei militar i de fer servir les armes.

adjectiu
1. Inclinat. Dues línies són obliqües si coincideixen en un punt i no són perpendiculars.
2. Un prisma, un cilindre, una piràmide o un con són oblics quan el seu eix no és perpendicular a la base.
   

   (1) Unes línies obliqües. (2) Un prisma oblic.

[! Amb B]
verb
1. Oblidar alguna cosa és deixar de recordar-la, no fer-ne memòria. Hi ha persones que sempre obliden les dates.
2. Oblidar una persona és no tenir-la en compte. Si oblides els amics, és fàcil que ells també t'oblidin.
usat amb pronom
3. oblidar-se d'una cosa o d'algú és no fer-ne memòria, no recordar-se'n. Si has d'anar a visitar algú i te n'oblides, hauràs de demanar disculpes.

nom femení
1. Una obligació és allò que s'ha de fer tant si es vol com si no. Tenim obligacions imposades per les lleis, com la de pagar impostos, i d'altres que ens busquem nosaltres, com la de regar les plantes.
2. Compromís de l'Estat o d'una altra institució de pagar uns diners a qui li'n deixa una determinada quantitat. Cada obligació té un preu, que és la suma dels diners prestats.

[! Conjugació: amb GU davant E, I]
verb
1. Fer que algú digui o faci una cosa, encara que no vulgui. Un contracte de treball obliga l'empresa a pagar un sou i el treballador a anar a treballar.
2. Fer que algú digui o faci alguna cosa per la força, de mala manera. Els lladres obliguen a qui roben a donar-los els diners.