adjectiu Que obliga. Si un carrer és de sentit obligatori, només es pot circular en un sentit.

nom femení L'obliqüitat és la característica del que és oblic. Podem parlar, per exemple, de l'obliqüitat dels pals que formen la lletra V.

nom masculí L'oblit és el fet d'oblidar. És fàcil tenir un petit oblit i descuidar-se les claus.

verb Esborrar o ratllar una paraula o un text per tal que no es pugui llegir.

adjectiu Més llarg que ample. A les taules oblongues la gent de les puntes queda llunyana.

nom femení Una obnubilació és un trastorn que fa que les capacitats mentals d'una persona s'enterboleixin o es facin més lentes.

verb usat amb pronom Enterbolir-se i fer-se més lentes les capacitats mentals d'algú. Hi ha gent que en els exàmens s'obnubila i no sap què escriure.

nom masculí Un oboè és un instrument musical de vent, de fusta. Té forma de tub estret que s'eixampla una mica cap al final. L'embocadura és molt prima i porta una doble llengüeta.

nom femení
1. Una obra és allò que algú fa o ha fet. Demostres que estimes algú amb obres i no només amb paraules: si el tractes bé i li dones alegries.
2. Resultat de l'activitat d'algú. Les obres dels pintors i escultors s'acostumen a exposar en sales d'art.
3. Treball de construcció o de reparació de parets, d'edificis, de carreteres, etc. Quan es fan obres en una carretera, s'han de desviar els cotxes.
4. Una construcció d' obra vista és feta amb maons o pedra i sense recobrir amb ciment.
5. Les obres públiques són les construccions necessàries per al bon funcionament d'una col·lectivitat i pagades per l'Administració pública. Els ports, les carreteres o els embassaments són obres públiques.

nom masculí Un obrador és un lloc on es fan les feines manuals d'un art, d'una indústria o d'un comerç. L'obrador d'una fleca és on es fa el pa, el d'un escultor és el seu taller.