adjectiu
1. De l'occident o situat a l'occident. El català occidental es parla a Lleida, a part de Tarragona i al País Valencià.
nom masculí i femení
2. Un o una occidental és una persona que és d'occident. La majoria d'occidentals són de pell blanca.

verb Agafar les característiques occidentals o imitar els costums i les maneres occidentals.

nom masculí Nuca.

adjectiu
1. Del clatell.
nom masculí
2. L'occipital és l'os pla i amb un forat rodó que hi ha entre el crani i la columna vertebral.
   Els ossos (2)
   

verb Matar. Es fa servir en literatura.

adjectiu
1. D'Occitània. La cuina occitana.
nom masculí i femení
2. Persona que és d'Occitània o que hi viu.
nom masculí
3. L'occità és la llengua romànica pròpia d'Occitània, anomenada també llengua d'oc . Actualment es fa un gran esforç per recuperar-la, perquè els occitans parlen més en francès que en la seva llengua. L'aranès és un parlar occità i es parla a la Vall d'Aran.

nom masculí Un occitanisme és una paraula o una expressió de l'occità que es fa servir en una altra llengua.

nom masculí
1. L'oceà és la totalitat d'aigua salada que cobreix el planeta.
2. Un oceà és cadascuna de les cinc parts que es considera que té l'oceà: l'oceà Atlàntic, l'oceà Pacífic, l'oceà Índic, l'oceà Àrtic i l'oceà Antàrtic.

adjectiu
1. De l'oceà. La fauna oceànica.
2. D'Oceania. Les illes oceàniques.
nom masculí i femení
3. Persona que és d'Oceania o que hi viu.

nom femení L'oceanografia és la ciència que estudia els mars i els oceans i les plantes i els animals que hi viuen.