[! Conjugació: amb GU davant E, I]
verb
1. Ofegar una persona o un animal és matar-lo impedint que respiri. Si treus un peix de l'aigua, l'ofegaràs.
2. No deixar respirar bé. Quan es crema un edifici, els fums ofeguen les persones que s'hi queden. Diem que una cosa ens ofega quan ens atabala molt i no ens deixa respirar tranquils.
usat amb pronom
3. ofegar-se és no poder respirar bé. Els malalts dels pulmons s'ofeguen.
4. Una persona o un animal s'ofega quan es mor perquè queda dins d'un líquid i no pot respirar. Si una persona no sap nedar i cau a l'aigua, es pot ofegar.
frase feta i verb usat amb pronom
5. ofegar-se en un got d'aigua és trobar insalvable qualsevol petita dificultat.

[! Conjugació: ofèn, ofès]
verb
1. Ofendre una persona és ferir els seus sentiments, la seva dignitat. Si a un amic que et fa un favor li dius que li pagaràs, l'ofens.
2. Una sensació ofèn quan molesta molt, fins i tot fa mal. Els raigs del sol, mirats directament, ofenen els ulls; hi ha pudors que ofenen.
usat amb pronom
3. Una persona s'ofèn quan se sent ferida en la seva dignitat. Hi ha qui és molt sensible i s'ofèn sense motiu.

nom femení Una ofensa és tot allò que ofèn, com, per exemple, un insult.

adjectiu
1. Que pot ofendre o que pot atacar. Hi ha paraules ofensives.
nom femení
2. Una ofensiva és una acció d'atac. Una bona ofensiva és la millor defensa d'un exèrcit.

nom masculí Un oferiment és el fet d'oferir o d'oferir-se. Si t'ofereixen d'anar a una festa i a tu et ve de gust, pots acceptar l'oferiment.

[! Conjugació: ofert, oferta, oferts, ofertes]
verb
1. Dir a algú que pot agafar, mirar o usar allò que no li pertany. Si una amistat t'ofereix casa seva, pots anar-hi a viure. Quan l'ajuntament ofereix una sardinada, tothom pot anar-hi a menjar sardines.
usat amb pronom
2. oferir-se a fer alguna cosa és estar disposat a fer-la. Hi ha persones que s'ofereixen com a voluntàries per a apagar incendis.

nom femení
1. Una oferta és el fet d'oferir o d'oferir-se. Si una empresa et fa una oferta de treball, has de pensar si t'interessa agafar la feina.
2. En el comerç, els productes d'oferta són els que s'ofereixen a un preu rebaixat. La roba d'oferta després no es pot canviar.
3. L'oferta és el conjunt de productes que es poden vendre en un moment determinat. L'economia capitalista es regeix per la llei de l'oferta i la demanda. A la tardor augmenta l'oferta de bolets.

nom masculí
1. Un ofici és una feina de tipus manual que serveix per a guanyar-se la vida. Per a tenir un ofici es pot estudiar formació professional. Per a ser lampista s'ha de conèixer l'ofici.
2. Qualsevol responsabilitat que té algú pel càrrec que ocupa. L'ofici d'alcalde obliga a molts deures.
3. Document oficial escrit per una persona d'una institució a una persona d'un altre departament o d'una altra institució.
4. Celebració religiosa que es fa en diades assenyalades.

adjectiu
1. De l'Estat o de les autoritats. En el Diari Oficial de la Generalitat es publiquen les noves lleis. El cotxe oficial d'una autoritat és pagat per l'Estat.
2. Un alumne oficial està matriculat en un curs i hi assisteix normalment, al contrari dels alumnes lliures.

Vegeu també:
oficial²

nom masculí i femení
1. Persona que té un ofici.
2. Persona que té un càrrec important a l'exèrcit. Els tinents i els capitans són oficials.

Vegeu també:
oficial¹