nom femení
1. L'oficialitat és la característica del que és oficial. Podem parlar, per exemple, de l'oficialitat d'un acte.
2. Conjunt d'oficials de l'exèrcit.

verb Fer oficial una cosa que no ho era. Podem oficialitzar un costum, una notícia, una llengua, etc.

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
verb
1. Celebrar una cerimònia religiosa. Els sacerdots oficien la missa.
2. Comunicar alguna cosa de manera oficial i per escrit.

nom femení
1. Una oficina és un lloc on l'Administració ofereix els seus serveis. Hi ha oficines de correus, de turisme, de recaptació d'impostos, d'informació, etc.
2. En una empresa, lloc on es fan les feines d'administració: la comptabilitat, la correspondència, etc.

nom masculí i femení Un o una oficinista és una persona que treballa en una oficina.

adjectiu
1. Que es manifesta disposat a ser útil a una altra persona, a ajudar-la. Els bons dependents de les botigues han de ser oficiosos.
2. Que prové d'una autoritat, però que no és oficial. Si fonts oficioses ens diuen que hi haurà vaga de transports, hem d'esperar que ens ho diguin oficialment per a estar-ne segurs.

nom masculí Un ofidi és un rèptil dels que comunament es diuen serps. Els ofidis avancen arrossegant-se per terra.

nom femení L'ofimàtica és el conjunt de tècniques informàtiques que faciliten i automatitzen el treball tradicional de les oficines.

nom femení Una ofrena és allò que s'ofereix a una divinitat. En alguns temples es fan ofrenes religioses a Déu.

verb Fer ofrena d'alguna cosa.