adjectiu Que és fet amb la intenció que es vegi, que destaqui. Si una persona fa una ostensible mala cara pot ser que estigui molt preocupada o que no es trobi bé.

nom femení Algú fa ostentació d'una cosa que no té tothom quan en presumeix i la va ensenyant. Hi ha persones que fan ostentació de les joies que porten; d'altres són molt discretes.

verb Mostrar, fer que tothom vegi alguna cosa per presumir-ne.

nom femení L'osteologia és la branca de la medicina que tracta els ossos.

nom femení Una ostra és un mol·lusc que té la closca amb dues valves fosques i bonyegudes. Les ostres viuen enganxades a les roques de dins del mar. La seva carn es menja generalment crua i és molt apreciada. Hi ha un tipus d'ostres per a obtenir perles cultivades que es crien al Japó.

nom masculí L'ostracisme és el fet d'aïllar algú, de tenir-lo al marge d'un grup, d'una societat, etc. Si a una persona se la desplaça expressament del seu lloc habitual de treball a un altre d'una categoria molt més baixa, se la condemna a l'ostracisme.

adjectiu
1. Dels ostrogots, relacionat amb els ostrogots.
nom masculí i femení
2. Persona que era d'un poble germànic que es va originar al segle III per la separació dels gots en dos pobles: els ostrogots i els visigots.

nom femení Una otitis és una inflamació d'orella.

adjectiu
1. De Turquia. L'imperi otomà.
nom masculí i femení
2. Persona que és de Turquia o que hi viu.
nom femení
3. Una otomana és un sofà ample i sense respatller.

nom femení L'otorrinolaringologia és la part de la medicina que s'ocupa de les malalties de l'orella, del nas i de la laringe.