[! Amb S]
nom masculí i femení
1. Persona que és del mateix país o del mateix poble que una altra. Totes les catalanes són paisanes nostres.
2. Persona que no és militar. Quan un militar no porta uniforme es diu que va de paisà.

nom masculí Un paisatge és un tros de territori que podem veure i contemplar des d'un lloc. A les valls pirinenques, hi ha paisatges molt bonics.

nom masculí i femení Un o una paisatgista és una persona que pinta paisatges.

nom masculí Un paixà era un governador de l'imperi turc.

adjectiu
1. Del Pakistan. Els cultius de cotó pakistanesos.
nom masculí i femení
2. Persona que és del Pakistan o que hi viu.

nom masculí
1. Un pal és un tros de fusta recte, normalment rodó i bastant llarg. Hi ha pals que aguanten els cables elèctrics i les veles de les embarcacions.
   El port
   
2. Un pal de fregar és un estri per a fregar el terra sense haver-se d'ajupir. Té un pal que porta en un extrem unes tires de roba o una baieta.
   

   Un pal de fregar

nom femení
1. Una pala és una eina formada per una làmina o fulla ampla i plana i un mànec llarg. Amb les pales es remena o recull sorra, terra, ciment, etc.
2. Estri amb un mànec i una part més o menys ampla per on es toca la pilota en alguns jocs com el ping-pong.
3. Peça ampla que forma part d'alguns aparells. Tenen pales les hèlices dels vaixells i els ventiladors.

nom femení
1. Una palada és la quantitat de gra, de sorra, de terra, etc., que es pot agafar d'un cop amb una pala.
locució que fa d’adverbi
2. a palades vol dir en abundància. Gastaven el diner a palades i aviat es van quedar sense ni cinc cèntims.

nom masculí
1. El paladar és la part de dalt de la boca. Si movem la llengua cap amunt toquem el paladar.
2. Es diu que una persona té paladar o bon paladar quan li agraden els aliments bons i sap distingir les coses de menjar ben cuinades.

verb Tenir un menjar o una beguda a la boca una estona per a sentir-ne ben bé el gust que tenen. Els guisats exquisits s'han de paladejar.