nom masculí
1. El parlar d'una persona és la seva manera d'expressar-se, de dir les coses. No és igual el parlar de les criatures que el de les persones grans.
2. Manera d'expressar-se, de parlar, d'un lloc, d'un país, d'una regió. El parlar de Lleida no és el de Girona.

Vegeu també:
parlar¹

adjectiu Xerraire, enraonador. Les persones massa parleres arriben a molestar.

verb Paraulejar, parlar per parlar.

nom femení Una paròdia és una imitació que es fa d'una persona o d'una cosa per a fer-ne burla o per a fer riure. Hi ha sèries de televisió que fan paròdies de la vida política.

nom masculí Es parla de paroxisme quan es vol indicar el moment de màxima intensitat d'una malaltia, d'un atac de dolor, d'una passió, etc. Si la por que té arriba al paroxisme, la persona no sap el que fa i pot prendre mal.

adjectiu i nom masculí Una paraula és paroxítona si té l'accent a la penúltima síl·laba. Els paroxítons també es diuen mots plans. Cotxe i córrer són paraules paroxítones.

nom femení La parpella és el trosset de pell que tapa o destapa l'ull quan el tanquem o l'obrim.

[! Conjugació: amb G davant E, I]
verb
1. Obrir i tancar els ulls, moure les parpelles. Una llum molt forta ens fa parpellejar.
2. Un llum parpelleja quan sembla que s'encengui i s'apagui moltes vegades i molt de pressa. Els llums de les ambulàncies parpellegen.

nom masculí Un parquet és un paviment per al terra de les cases fet amb tires de fusta unides.

nom masculí Un pàrquing és un lloc on es poden deixar aparcats els cotxes, normalment pagant. Els pàrquings s'indiquen amb una P grossa de color blanc sobre un fons blau.