adjectiu i nom masculí i femení Que persegueix.

verb
1. Anar darrere d'algú per agafar-lo. Si perseguim un cotxe amb una bicicleta, no l'atraparem.
2. Anar contra els fidels d'una religió, contra uns grups de persones determinats. Els jueus han estat sovint perseguits.
3. Es diu que una persona en persegueix una altra si li va al darrere per obtenir alguna cosa.

verb Una persona persevera en una cosa quan no deixa de fer-la, sinó que es manté ferma i decidida. Arribar a ser concertista de piano és molt difícil, però si algú ho vol i persevera en l'estudi, ho pot aconseguir.

nom femení Una persiana és un conjunt de tires unides les unes amb les altres formant una superfície llisa que es posa a les finestres o als balcons per a impedir que entri la llum de fora. Les persianes es poden fer pujar o baixar. N'hi ha que s'enrotllen sobre elles mateixes estirant una corda.

adjectiu De Pèrsia o de la llengua persa, que està relacionat amb Pèrsia o amb la llengua persa.

verb usat amb pronom Una persona es persigna quan fa tres vegades el senyal de la creu amb el dit gros de la mà dreta, l'una al front, l'altra a la boca i l'altra al pit. Algunes persones solen persignar-se quan entren en una església.

verb
1. Una persona persisteix en una cosa si la continua fent o defensant i no canvia d'actitud. Només una persona ignorant persistirà a dir que el Sol dona voltes al voltant de la Terra.
2. Una cosa persisteix quan dura molt de temps. Hi ha hiverns que s'allarguen i el fred persisteix.

nom femení
1. Una persona és un ésser humà, un home o una dona. Aquesta paraula es diu quan es parla en general dels individus humans: Hi ha vint persones a la sala. Va arribar una persona que jo no coneixia. Aquest home és una bona persona. Les persones guanyadores del concurs.
2. En gramàtica, la persona d'un verb o d'un pronom pot ser primera, si es refereix a qui parla; segona, si es refereix a qui escolta; i tercera, si es refereix a la persona de qui es parla. Jo canto és primera persona. Tu cantes és segona persona. Ella canta és tercera persona.
locució que fa d’adverbi
3. Si fem una cosa en persona ho fem nosaltres mateixos, i no a través d'un altre. Voldria parlar amb la directora en persona, per favor, no amb el seu secretari.

adjectiu
1. De la persona, que té relació amb les persones o amb una persona. Una invitació personal porta el teu nom, i només tu la pots fer servir.
2. En gramàtica, els pronoms personals, com jo , nosaltres , elles , es refereixen a les persones; en els modes personals, indicatiu, subjuntiu, condicional i imperatiu, els verbs tenen una terminació per a cada persona, com per exemple: estimo per a la primera, estimes per a la segona, estima per a la tercera, etc.
adjectiu i nom femení
3. En el bàsquet, una falta personal o una personal és una falta contra un jugador o una jugadora que ataca.
nom masculí
4. El personal d'una empresa és el conjunt de les persones que hi treballen.

nom femení
1. La personalitat d'algú és el conjunt de les característiques que fan que sigui com és. Si una persona té molta personalitat vol dir que és molt decidida, molt enèrgica, i sap espavilar-se tota sola.
2. Una personalitat és una persona molt coneguda, que té autoritat i prestigi. Els ministres d'un govern són personalitats.