verb
1. Tallar una cosa arran, gairebé des de la seva base. Les ungles es poden arranar o deixar-les una mica llargues.
2. Arrasar un poble o un edifici.

verb arrencar.

[! Conjugació: amb G davant E, I]
[També arreglar]
verb
1. Disposar o preparar les coses de la manera més convenient. Pots arranjar una sala per a fer una festa, o els llibres, la bossa o la motxilla quan surts d'excursió.
usat amb pronom
2. arranjar-se és espavilar-se, trobar la manera de solucionar alguna cosa, d'evitar un perill, etc. Hi ha persones que saben arranjar-se bé en qualsevol situació; d'altres no saben mai què han de fer.

nom masculí esgarrapada.

nom femení esgarrapada.

adjectiu Que s'arrapa fàcilment. L'heura és una planta molt arrapadissa: costa d'arrencar quan s'ha agafat a una paret o al tronc d'un arbre.

verb
1. esgarrapar.
usat amb pronom
2. arrapar-se és agafar-se fort a una persona o a una cosa. Les plantes enfiladisses s'arrapen a les parets dels jardins.

adjectiu Que s'agafa o esgarrinxa amb les pues, les espines, les arestes, etc., que té. Els rosers són plantes arraposes: amb les seves punxes s'agafen a la roba i ens poden fer esgarrinxades.

verb
1. Enderrocar totalment, no deixar pedra sobre pedra. Alguns terratrèmols arrasen les cases de pobles sencers.
2. Fer malbé un sembrat, destruir-lo totalment. Les plagues de llagostes a vegades arrasen els camps d'alguns països africans.

verb usat amb pronom Arrupir-se, arronsar-se. Quan tenim fred, ens arraulim.