Es mostren 19960 resultats
arremangar
arremetre
<title type="display">arremetre</title>
verb Escometre, atacar algú. Els gossos de vigilància poden arremetre els desconeguts. Alguns ocells de presa arremeten contra les seves preses llançant-se des de l'aire.
arremolinar
<title type="display">arremolinar</title>
-
verb
- Amuntegar en remolins, moure formant remolins. Els cops de vent arremolinen les fulles seques que han caigut dels arbres. A les muntanyes, la neu s'arremolina amb al vent.
- Deixar l'arrebossat d'una paret a punt d'emblanquinar.
- Reunir les ovelles en un ramat. usat amb pronom
- arremolinar-se és reunir-se les ovelles d'un ramat en un lloc d'ombra per resguardar-se del sol.
arrencada
arrencades
<title type="display">arrencada</title>
-
nom femení
- Quan s'arrenca una cosa es fa una arrencada. Les crescudes dels rius a vegades provoquen arrencades d'arbres.
- Començament d'una correguda, de la volada d'un ocell, etc. L'arrencada d'una cursa de cotxes és impressionant.
- Naixement d'un arc o d'una volta.
- Procés que es fa per a posar un ordinador o un altre aparell semblant en les condicions de funcionament.
arrencapins
arrencapins
<title type="display">arrencapins</title>
-
nom masculí
- Un arrencapins és un home corpulent, que té molta força.
- Es diu a vegades amb ironia d'un home petit i escanyolit.
arrencaqueixals
arrencaqueixals
<title type="display">arrencaqueixals</title>
nom masculí i femení Manera informal de dir dentista.
arrencar
<title type="display">arrencar</title>
- Separar una cosa del lloc on està agafada estirant-la amb força. Els pagesos arrenquen les patates, les cebes i altres plantes per collir-les; també es pot arrencar un arbre o la branca d'un arbre, un cabell, un queixal, un clau de la paret, etc.
- Aconseguir o obtenir una cosa d'una persona amb esforç i treball. Si una persona és molt avara, no se li pot arrencar ni un duro. També diem que hem arrencat d'algú la promesa de fer una cosa.
- Començar a funcionar o a moure's. Diem, per exemple, que el motor del cotxe no arrenca, que un tren arrenca o que una persona ha arrencat a córrer.
- Començar a fer una cosa. Un ocell arrenca el vol, una criatura arrenca el plor, una olla arrenca el bull.
- Tenir alguna cosa el seu naixement o punt de partida en una altra. Les branques d'un arbre arrenquen del tronc.
[També arrancar]
[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb
arrencat
arrencada
arrencats
arrencades
<title type="display">arrencat</title>
adjectiu Es diu de l'empresa, el negoci, el projecte, etc., que funciona bé, que es troba en procés de realització o d'expansió. Una botiga arrencada té clients i s'hi guanyen diners.
arrendar
<title type="display">arrendar</title>
verb La persona propietària d'una casa, d'un pis o d'un camp l'arrenda quan, a canvi d'uns diners, deixa que altres persones el facin servir durant un temps. Arrendar un pis o una casa és llogar-los.
arrendament, arrendatari, arrendatària