Es mostren 19960 resultats

puntejar

<title type="display">puntejar</title>

    [! Conjugació: amb G davant E, I]
    verb
  1. Fer o marcar punts en una cosa.
  2. Tocar una guitarra o un altre instrument de corda fent sonar cada corda amb un dit.
  3. Puntejar una sardana o una altra dansa és marcar-ne els passos, el moviment, amb els peus.
  4. Es diu que punteja el dia o l'alba quan la nit se'n va i comença a fer-se clar.

punter
puntera
punters
punteres

<title type="display">punter</title>

    adjectiu
  1. Que acaba en punta. Alguns ganivets de cuina són punters.
  2. nom femení
  3. La puntera d'una sabata, d'un altre calçat, d'una mitja o d'un mitjó és la part del davant que cobreix la punta del peu. Algunes botes porten punteres reforçades.

punteria
punteries

<title type="display">punteria</title>

    nom femení
  1. Una persona fa punteria quan apunta una arma de la millor manera per a tocar un blanc o un objectiu. Els soldats han de fer pràctiques de punteria.
  2. Una persona té punteria si quan dispara una arma toca sovint el blanc o l'objectiu.

puntuació
puntuacions

<title type="display">puntuació</title>

    nom femení
  1. La puntuació és el fet de puntuar, d'obtenir punts en una competició esportiva o en un concurs. És també el nombre de punts que obté un equip o una persona. L'esportista que obté la puntuació més alta guanya.
  2. Manera de puntuar un escrit. Si un text té una puntuació equivocada, es llegeix malament.

puntual
puntuals

<title type="display">puntual</title>

    adjectiu
  1. Que fa les coses exactament en el moment indicat, que arriba sempre a l'hora convinguda. Una persona puntual no ens fa esperar mai. Si un tren és puntual, saps a quina hora arribaràs a l'estació.
  2. Un fet, una actuació, és puntual si només passa o es fa una vegada o poques vegades.

puntualitat
puntualitats

puntualitzar

<title type="display">puntualitzar</title>

verb Remarcar bé i precisar cada un dels detalls, cada una de les circumstàncies d'un assumpte o d'una conversa. En els contractes, s'han de puntualitzar les condicions per evitar que després hi hagi problemes.

puntuar

<title type="display">puntuar</title>

    [! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
    verb
  1. Posar en un escrit els signes de puntuació. Un text ben puntuat fa de bon llegir i s'entén perfectament.
  2. Obtenir punts en una competició esportiva, en un concurs, en una avaluació. Si el nostre equip de futbol puntua fora de casa, té un o tres punts positius en la classificació.
  3. Qualificar un examen o un treball de classe.

punxa
punxes

<title type="display">punxa</title>

    nom femení
  1. Una punxa és cada una de les parts fines i agudes d'algunes plantes o d'alguns animals, que ens poden esgarrapar o punxar. Els rosers i els esbarzers tenen punxes; també en té la pell dels eriçons i la closca d'alguns cargols de mar.
  2. Part prima i aguda d'un objecte, d'una eina. Les forquilles i alguns ganivets tenen punxes.
  3. Cim d'una muntanya que és molt prim i acaba en punta.

punxada
punxades

<title type="display">punxada</title>

    nom femení
  1. Una punxada és una ferida feta amb una punxa o amb un objecte punxegut. Si passem entre esbarzers, rebrem punxades i esgarrinxades.
  2. Dolor fort i de curta durada en alguna part del cos. Quan hem caminat molt, sentim punxades al darrere de les cames.