verb usat amb pronom Una persona es rebel·la si no vol obeir l'autoritat, si no vol fer el que li manen. Els revolucionaris francesos es van rebel·lar contra el govern del rei i dels aristòcrates.

nom femení
1. La rebentada d'una cosa és el fet de rebentar-la. La rebentada d'un globus provoca un soroll fort.
2. Una rebentada és una crítica dura, desagradable i cruel d'una obra, d'un autor, etc.

[! Amb B]
verb
1. Obrir-se una cosa, trencar-se amb força, per la pressió que té a dins. Si un globus de goma o un pneumàtic rebenta, fa un soroll molt fort i sec. Quan es rebenten alguns grans de la pell, surt pus i sang.
2. Trencar, esbotzar, fer malbé. Els lladres que entren en un pis ho rebenten tot buscant diners i joies.
3. Si algú ha rebentat la seva fortuna és que s'ho ha gastat tot de manera ràpida i amb coses que no eren necessàries.
4. Una persona ens rebenta si ens molesta molt, si no ens agrada tractar-hi; una cosa ens rebenta si ens costa de fer.
usat amb pronom
5. Es diu que una persona es rebenta de riure si riu molt i no pot parar.

nom femení La rebequeria és la manera de fer de les persones rebeques. Aquestes persones fan rebequeries com plorar perquè volen una cosa o entossudir-se a fer el que volen encara que sigui perillós.

nom masculí i femení Els rebesavis d'algú són els pares dels seus besavis.

nom masculí i femení Els rebesnets d'algú són els fills dels seus besnets.

verb Fer que sigui més tova una cosa que no ho era. El pa dur es pot reblanir amb aigua.

verb
1. Doblegar la punta d'un clau que surt per l'altre costat d'un objecte perquè quedi més fort o no pugui fer mal.
frase feta
2. Es diu que una persona rebla el clau si insisteix en una cosa fins a deixar-la resolta del tot, sense dubtes de cap mena.

nom masculí
1. Un reble és un conjunt de trossos de maó, de pedra, etc., que es barregen i es fan servir per a tapar els forats que queden entre les pedres grosses d'un marge o d'una paret.
2. Punta d'un clau que ha estat reblada.
3. Paraula o frase innecessària que s'afegeix a un vers amb l'única intenció d'allargar-lo. Es poden fer servir rebles per a omplir, per a conservar la rima o el ritme, etc.

verb
1. Omplir amb reble els clots d'un camí o els forats que queden entre les pedres grosses d'un marge, d'una paret, etc.
2. Diem que reblim alguna cosa quan l'omplim o l'atapeïm.