verb
1. Posar tacons nous al calçat, adobar calçat vell. Les sabates molt gastades ja no es poden ataconar, s'han de llençar.
2. Apallissar. Si et fiques amb gent violenta, és possible que un dia t'ataconin.

Vegeu també:
ataconar²

verb
1. Pitjar amb les mans, els peus, etc., alguna cosa dins d'una altra. Si ataconem massa el tabac dins de la pipa, ens costarà d'encendre i de fumar.
usat amb pronom
2. ataconar-se és atipar-se. Si t'atacones de xocolata tindràs mal de panxa.

Vegeu també:
ataconar¹

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
verb
1. Mirar des d'una talaia. A l'estiu, hi ha persones que atalaien els boscos i avisen dels possibles incendis.
2. Mirar amb atenció, tractar de descobrir amb la mirada.

verb Acostar una persona o una cosa a una altra fins a tocar. Si un company t'atansa un llibre és que te'l posa a les mans. Quan diem a algú que s'atansi és que volem que vingui ben a prop nostre.

verb Fer més compacta una cosa fent-hi pressió; fer que no hi hagi buits. Si atapeïm la roba d'un calaix, n'hi podem posar més. Si un tren va molt ple, la gent s'atapeeix en els vagons.

adjectiu De color de taronja.

adjectiu Dels avantpassats. Un costum atàvic, com el de menjar carn a la brasa, ja el tenien fa molts anys els nostres avantpassats.

nom masculí L'ateisme és la doctrina dels qui diuen que Déu no existeix.

verb Fer que una persona senti temor, tingui por. Els crits atemoreixen els infants.

verb Fer un atemptat. Es diu que algú va atemptar contra un president, o que alguns conductors atempten contra la vida dels altres.