adverbi
1. Amb atenció i interès. Tots escoltàvem atentament el que deia el professor. Mirava tan atentament el quadre que no es va adonar que els seus companys havien marxat.
2. Amb educació i respecte, amb moltes atencions. Sempre hem de saludar atentament. En acabar una carta, a vegades s'escriu: Atentament , i tot seguit la signatura.

adjectiu i nom masculí Que atenua, que fa menys greu. Si una falta té circumstàncies atenuants, no es pot castigar amb rigor. Hi ha crims que no tenen atenuants.

verb Disminuir la gravetat o la importància d'una cosa. Les paraules de consol atenuen el dolor d'una persona.

[! Conjugació: atès, atesa, atesos, ateses]
verb
1. Arribar caminant o corrent a un lloc. Podem dir que atenyem el cim d'una muntanya quan hi arribem després d'hores de camí.
2. Aconseguir una cosa. Alguns artistes, després de molt treball, atenyen la fama.

verb Assenyalar els termes o límits d'una propietat.

adjectiu Que aterra, que fa caure a terra. El vent sol ser aterrador de la fruita que penja dels arbres.

verb
1. Fer caure a terra, abatre. Els terratrèmols aterren edificis, arbres i pals de telèfon.
2. Un avió aterra quan deixa de volar i es posa sobre el terra o la pista d'un aeroport. Quan els avions aterren van a poca velocitat. També pot aterrar una càpsula espacial o un ocell.

nom masculí L'aterratge és el fet d'aterrar un avió, un altre aparell volador o un ocell. Quan hi ha tempesta sobre l'aeroport, els aterratges són difícils.

adjectiu Que aterreix. Les conseqüències d'alguns terratrèmols són aterridores: cases enfonsades, morts i ferits, carreteres tallades, etc.

verb
1. Fer molta por, causar terror. Es diu, per exemple, que els terroristes aterreixen la població amb atemptats.
usat amb pronom
2. aterrir-se és sentir terror, agafar molta por. Algunes persones s'aterreixen si han d'agafar un avió.