Es mostren 19960 resultats

atribució
atribucions

<title type="display">atribució</title>

    nom femení
  1. Es fa una atribució quan s'atribueix una cosa a algú.
  2. Les atribucions d'una persona són les coses que ha de fer, les responsabilitats que té. El president del govern té unes atribucions més importants que els seus ministres.

atribuir

<title type="display">atribuir</title>

    [! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
    verb
  1. Quan atribuïm una cosa a algú o a alguna cosa volem dir que n'és la causa. Els incendis dels boscos sovint s'atribueixen a piròmans.
  2. Considerar que alguna cosa és d'algú. Quan t'atribueixen unes paraules és que creuen que realment les has dites.

atribut
atributs

<title type="display">atribut</title>

    nom masculí
  1. Un atribut és una qualitat o una característica pròpia d'una persona o d'una cosa. Es diu, per exemple, que la intel·ligència i el llenguatge són atributs dels éssers humans.
  2. En gramàtica, paraula o grup de paraules que qualifiquen un nom. En la frase La persiana és verda , l'atribut de persiana és verda .

atrinxerar

<title type="display">atrinxerar</title>

    verb
  1. Tancar un lloc amb trinxeres. L'ús dels avions de combat fa que sigui bastant inútil atrinxerar un poble per a defensar-lo.
  2. usat amb pronom
  3. atrinxerar-se és posar-se en una trinxera per a defensar-se dels atacs enemics.

atroç
atroços
atroces

<title type="display">atroç</title>

    adjectiu
  1. Molt cruel. Es parla, per exemple, d'un crim atroç, d'una matança atroç.
  2. També diem que és atroç una cosa molt forta, molt violenta. Pot fer un fred atroç o podem tenir un mal d'esquena atroç.

atrocitat
atrocitats

<title type="display">atrocitat</title>

    nom femení
  1. L'atrocitat és la característica de les coses atroces. No es pot oblidar l'atrocitat d'alguns bombardejos.
  2. Una atrocitat és un acte molt cruel i violent. En una guerra sempre es cometen atrocitats.
  3. Diem també que és una atrocitat una cosa totalment equivocada, un insult, una acció perillosa. Conduir borratxo és una atrocitat.

atròfia
atròfies

<title type="display">atròfia</title>

    nom femení
  1. Hi ha atròfia en un òrgan o en una part del cos quan no creix normalment.
  2. També parlem de l'atròfia de les capacitats d'una persona. Si tens atròfia de la imaginació, no pots inventar històries.
atròfic

atrofiar

<title type="display">atrofiar</title>

    [! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
    verb
  1. Causar l'atròfia d'un òrgan, d'una part del cos, etc.; provocar que una cosa sigui petita, dèbil, etc. L'abús de begudes alcohòliques pot atrofiar la capacitat intel·lectual de les persones.
  2. usat amb pronom
  3. Un òrgan, una part del cos, una facultat, etc., s'atrofia si no creix prou, deixa de funcionar, perd activitat, etc. Si se'ns atrofia la memòria, cada dia recordem menys coses.

atrompetat
atrompetada
atrompetats
atrompetades

atropelladament