adjectiu
1. De Bizanci o de l'imperi bizantí.
2. Diem que una qüestió és bizantina quan es tracta d'un tema de conversa o de discussió que no serveix per a res, que es perd en mil detalls sense importància.
nom masculí i femení
3. Persona que era de Bizanci o de l'imperi bizantí o que hi vivia.

adjectiu
1. tou.
2. suau.

adjectiu
1. Del blat, que està relacionat amb el blat. En un molí blader es mol blat. Les terres bladeres són bones per a cultivar-hi blat.
nom masculí i femení
2. Persona que negocia amb el blat.

adjectiu
1. Que té el color de la llet i de la neu. Els vestits blancs s'embruten molt.
2. Que té un color més clar que una altra cosa de la mateixa mena, però que és fosca; així, hi ha raïm blanc i raïm negre, vi blanc i vi negre, figues blanques i figues negres, peix blanc i peix blau, carn blanca i carn vermella, fusta blanca i fusta fosca, cervesa blanca o rossa i cervesa negra, pa blanc i pa morè.
nom masculí i femení
3. Persona de pell blanca. En alguns països conviuen blancs i negres.
nom masculí
4. El blanc és el color de la neu.
5. Punt que es vol tocar quan es dispara una arma de foc, una fletxa, etc. Els soldats han de fer pràctiques de tir al blanc. Quan encerten el blanc, es diu que han fet blanc o diana.
locució que fa d'adjectiu
6. En un full o un paper en blanc no hi ha res escrit, no s'hi ha fet cap senyal.
nom masculí
7. El blanc de l'ou és la clara.
8. El blanc de l'ull és la part clara que hi ha al voltant de la nineta.
frase feta
9. donar carta blanca a una persona és deixar-li fer el que vulgui.

nom femení Una blanca és una de les formes d'escriure una nota musical. Les blanques duren el doble que les negres.

[! Conjugació: amb G davant E, I]
verb
1. emblanquinar.
2. Fer tornar blancs alguns productes i aliments que naturalment no ho són, com el sucre.
3. blanquejar diners és posar en negocis permesos diners que s'han obtingut il·legalment. Les persones que blanquegen diners procedents de la venda de droga són perseguides per la llei.

verb Dir blasfèmies.

nom femení Una blasfèmia és una paraula o una frase que es diu contra Déu o les coses de la religió.

verb Desaprovar una persona, creure que les seves actituds són incorrectes. És comprensible blasmar els amics que et deixen quan els necessites.

nom masculí
1. El blasó és l'art d'explicar i d'entendre els escuts d'armes.
2. El blasó d'una família o d'una ciutat és el conjunt de l'escut, les insígnies i altres símbols que la identifiquen.