verb Fer que dues o més persones es posin d'acord sobre alguna cosa. En els judicis, els jutges intenten conciliar les parts oposades.

adjectiu Que només diu o escriu les coses que són importants. Un escrit concís prescindeix de molts detalls innecessaris.

verb Excitar, agitar, contra algú. Els revolucionaris conciten el poble contra les autoritats.

nom masculí conclave.

nom masculí Un conclave és una reunió dels cardenals de l'Església per a escollir un nou papa.

adjectiu Que no es pot refutar o que no admet cap dubte. Si hi ha proves concloents que una persona és innocent, se l'ha de deixar lliure.

[! Conjugació: conclòs, conclosa, conclosos, concloses]
verb
1. Arribar a una solució, a una cosa certa, després d'examinar les dades que es tenen. Quan ha escoltat tots els testimonis, el jurat pot concloure que un acusat és culpable o innocent.
2. Posar fi a una cosa. La festa dels Reis conclou les vacances de Nadal.

nom femení
1. La conclusió d'una cosa és el seu acabament, la solució definitiva.
2. Decisió o conseqüència que és fruit de l'examen i de l'estudi d'una cosa. Després d'una investigació detallada, un detectiu ha de treure conclusions.

nom masculí Un conco és un home gran que s'ha quedat solter.

adjectiu Que acompanya un altre fenomen. La febre i el mal de cap són símptomes concomitants de la grip.