nom femení
1. Hi ha concordança entre dues coses quan coincideixen. Quan hi ha concordança entre el que ens diuen diferents especialistes, podem estar més segurs d'una malaltia.
2. En gramàtica, relació que hi ha entre algunes paraules, de manera que si una va en plural la que concorda també hi ha d'anar. A La nena salta , la forma salta concorda amb la nena ; si diguéssim La nena salten , no hi hauria concordança.

verb Estar en concordança. Sovint les nostres aficions no concorden amb les d'altres persones. El verb i el seu subjecte han de concordar.

adjectiu Que està d'acord.

nom femení Hi ha concòrdia entre dues o més persones quan s'entenen bé i no es barallen.

verb
1. Trobar-se al mateix temps diverses persones en un lloc. A les festes majors, tot el poble concorre al ball de l'envelat.
2. Coincidir en un mateix lloc, en un mateix objecte o en una mateixa persona diverses coses. En un encreuament, hi concorren diverses carreteres. En una persona, hi poden concórrer moltes qualitats.
3. Coincidir amb d'altres a voler aconseguir la mateixa cosa. Podem concórrer, per exemple, a una càtedra.

nom femení
1. La concreció és la característica del que és concret. En els exàmens s'acostuma a valorar la concreció de les respostes.
2. Una concreció és una massa sòlida formada per l'acumulació de partícules diferents. Les estalactites i les estalagmites són concrecions.

adjectiu Que es pot veure i tocar, que existeix realment. Una cadira, un llibre i una pilota són coses concretes. En gramàtica, els noms concrets són els que indiquen les coses reals, que no són abstractes.

nom masculí i femení Persona que viu amb una altra com si fossin marit i muller sense estar casats.

verb No respectar, infringir. Els terroristes conculquen els drets humans.

nom femení Segons la religió catòlica, la concupiscència és el desig d'acaparar béns materials o el desig de plaer sensual.