nom masculí Un condomini és una cosa que pertany a dues o a més persones en comú. Les piscines i les pistes de tennis que hi ha en algunes urbanitzacions són condominis de tots els veïns.

nom masculí Un còndor és un ocell de rapinya gros que té el bec gruixut, fort i corbat i un collar de plomes blanques a la part de baix del coll. Viu als Andes i s'alimenta d'animals morts.

nom femení
1. La conducció és el fet de conduir algú o alguna cosa. La conducció d'un vehicle requereix molta atenció.
2. Una conducció és el conjunt de canonades, de tubs i de cables per on passa l'aigua, el gas, l'electricitat, etc.

nom femení La conducta és la manera de portar-se o de fer les coses una persona. Diem que algú té bona conducta quan es porta bé.

[! Amb E final]
nom masculí
1. Un conducte és qualsevol objecte més o menys llarg per on pot passar un líquid o un gas per a anar d'un lloc a un altre. Les canonades i els oleoductes són conductes.
2. Òrgan del cos que té forma de tub, com el conducte lacrimal, les venes o les artèries.
   Sentit de l'oïda
   
3. Un conducte deferent és cada un dels dos conductes del cos dels homes que comunica els testicles amb la uretra. Hi circulen els espermatozoides.
   Aparell reproductor masculí
   

adjectiu
1. Que condueix. Un fil conductor deixa passar l'electricitat.
nom masculí i femení
2. Persona que condueix un vehicle.

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
verb
1. Portar una cosa o una persona d'un lloc a un altre vigilant-la. Quan hi ha un accident, les ambulàncies condueixen els ferits a l'hospital.
2. Fer anar un cotxe o un altre vehicle. Hi ha persones que condueixen molt bé.
3. Portar a un lloc determinat. Es diu, per exemple, que una carretera condueix a Girona.
4. Fer passar, deixar passar a través seu. Els metalls condueixen l'electricitat, la deixen passar.
5. Diem també que un director condueix una orquestra o que un general va conduir l'exèrcit a la victòria.

adjectiu
1. Que sabem què és o qui és. Un artista, una òpera, etc., són coneguts quan hi ha molta gent que els coneix.
nom masculí i femení
2. Persona a qui saludem i amb qui parlem a vegades, però que no és amiga nostra. Els veïns de l'escala són coneguts.

nom masculí
1. Una persona té coneixement quan pot conèixer i pot pensar. Les criatures molt petites es diu que encara no tenen coneixement.
nom masculí plural
2. Els coneixements d'una persona són les coses que sap. Les persones sàvies tenen molts coneixements.
frase feta
3. Una persona perd el coneixement quan es desmaia i no sent ni veu res.

nom femení
1. Tenim coneixença d'una cosa quan sabem que existeix i sabem com és. Abans de Colom, els europeus no tenien coneixença d'Amèrica.
2. Una coneixença és una persona coneguda. Els artistes tenen moltes coneixences.