nom femení
1. Una culpa és un mal comportament, una falta comesa voluntàriament. La Bíblia diu que Déu perdona les culpes de la gent.
2. Una persona o una cosa té la culpa d'una cosa quan ha fet que passés. La pluja té la culpa que no puguem sortir a comprar.

adjectiu i nom masculí i femení Que té la culpa d'alguna cosa, que ha fet una cosa dolenta. Quan passa alguna desgràcia, la gent busca un culpable.

verb Donar la culpa d'alguna cosa a algú. No podem culpar una persona d'una cosa fins que no n'estem ben segurs.

nom masculí El culte és el conjunt de les accions que fan i les oracions que resen les persones religioses per a lloar Déu i donar-li gràcies. Alguns pobles donaven culte al Sol perquè el consideraven sagrat.


Vegeu també:
culte²

adjectiu Que sap moltes coses, que té molta cultura. Si estudies i aprens molt, seràs una persona molt culta.


Vegeu també:
culte¹

nom masculí Un cultisme és una paraula d'una llengua clàssica, com el grec o el llatí, que s'ha incorporat a una llengua moderna amb una mínima adaptació. La paraula càtedra és un cultisme.

[També conreu]
nom masculí
1. El cultiu és el fet de cultivar. Al delta de l'Ebre hi ha gent que es dedica al cultiu de l'arròs.
2. Terra plantada i cultivada. Hi ha cultius de regadiu i cultius de secà.

verb Treballar la terra perquè doni fruits. Les persones que cultiven patates, les planten, les reguen, adoben la terra, etc.

nom femení
1. La cultura és el conjunt de les obres científiques i literàries, de les tradicions i dels costums d'una nació o de tot el món. Es pot parlar de la cultura francesa, mediterrània, grega o universal.
2. Conjunt dels coneixements científics, artístics i literaris que té una persona. Les persones de cultura poden conversar sobre moltes coses.

adjectiu De la cultura. Els concerts i les exposicions d'art són activitats culturals.