adjectiu
1. Que demostra. En matemàtiques es fan servir procediments demostratius complicats.
2. Un determinant o un pronom demostratius ens diuen si una cosa o una persona és a prop o lluny de nosaltres. Si diem aquesta carpeta , volem dir que és la de més a prop nostre, no aquella d'allà baix. Si diem aquest dia , ens referim a un dia de no fa gaire, mentre que si parlem d' aquell dia podem estar parlant d'un dia molt llunyà, de fa molts anys. Aquesta sempre fa cares estranyes. Aquell viatge sí que va ser divertit. Això és molt millor que allò. No vull ni allò, ni allò de més enllà.

adverbi Estar dempeus és estar dret. Quan fas cua al cinema estàs dempeus.

nom femení Una dena és cadascuna de les parts del rosari, que consta d'un parenostre, deu avemaries i un glòria.

nom femení La dendrologia és la ciència que estudia els arbres.

verb No concedir una cosa que algú ha demanat. En alguns casos, el jutge denega un permís.

verb Dir mal d'una persona o d'una cosa perquè els altres no la valorin. Hi ha persones que denigren els treballadors estrangers.

nom femení
1. Una denominació és el fet de posar nom a una persona o una cosa. Els científics s'encarreguen de la denominació de tots els animals i plantes.
2. Un producte té denominació d'origen quan se li reconeixen les característiques dels productes del lloc on s'ha fet. El vi del Penedès porta una etiqueta amb la denominació d'origen.

nom masculí El denominador d'una fracció és el número que hi ha sota de la ratlleta. Indica en quantes parts iguals s'ha dividit la unitat. El denominador de 3/5 és 5.

verb Posar un nom a una persona o a una cosa.

adjectiu Que serveix per a denominar. Els noms propis, com Júlia i Manel, són denominatius.